Followed Journals
Journal you Follow: 0
 
Sign Up to follow journals, search in your chosen journals and, optionally, receive Email Alerts when new issues of your Followed Journals are published.
Already have an account? Sign In to see the journals you follow.
Similar Journals
Journal Cover
Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Number of Followers: 1  

  This is an Open Access Journal Open Access journal
ISSN (Online) 2014-7996
Published by Universitat Rovira i Virgili Homepage  [1 journal]
  • Presentació

    • Authors: Emili Samper Prunera
      Pages: 5 - 8
      Abstract: En aquest número de la revista, dedicat a la identitat, el folklore i l’educació i a les seves interrelacions, nou investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca amb l’objectiu de reflexionar sobre les darreres aportacions fetes en aquest àmbit i, al mateix temps, fomentar el debat i l’intercanvi d’idees.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop20185-8
       
  • Els contes de la primera època d’El Mole: aproximació a un material
           folklòric de principi del segle XIX

    • Authors: Carles J. Barquero Genovés
      Pages: 11 - 26
      Abstract: El diari El Mole, fundat a la ciutat de València l’any 1837, constitueix l’exemple més antic de premsa regular escrita en llengua catalana. Malgrat que les motivacions del seu redactor principal, Josep Maria Bonilla, no van ser en cap moment culturals sinó polítiques (sobretot difondre la ideologia liberal i anticarlina), sovint va utilitzar per al seu propòsit petits contes tradicionals d’origen folklòric per explicar o il·lustrar als seus lectors moltes de les idees i actuacions que defensava. L’objectiu del present article és subratllar l’origen folklòric i tradicional de tots eixos contes, editar-los seguint criteris filològics actuals i posar-los en valor com una de les mostres més antigues, desconegudes i notables de la rondallística tradicional valenciana.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop201811-26
       
  • «La princesa i el pèsol» (ATU 704): de les reescriptures escolars a la
           construcció identitària

    • Authors: Alexandre Bataller Català
      Pages: 27 - 46
      Abstract: A partir del conte d’Andersen «La princesa i el pèsol», s’aborden qüestions que afecten el sentit i difusió d’un text que forma part del cànon de contes clàssics, objecte de pràctiques discursives diverses. En primer lloc, la interpretació de la sensibilitat extrema de la seua protagonista i la reflexió sobre el possible missatge misògin del relat. En aquest sentit, es tracta la reescriptura dels contes de fades proposada per la crítica feminista i l’aparició de nous contes metaficcionals que dialoguen intertextualment amb els clàssics. S’hi aborda la presència i l’ús actual de la figura dels contes de princeses en l’àmbit escolar. En el context de la «glocalització», que dona visibilitat a les cultures locals, es tracta el tipus folklòric ATU 704 i el seu reflex en textos de la rondallística catalana, com és el cas de les «Tres al·lotes fines». Es mostra l’ús d’un relat folklòric com a element de la memòria col·lectiva, capaç de representar la identitat i memòria d’una col·lectivitat. La «Delicada de Gandia», l’heroïna llegendària valenciana de la hipersensibilitat, ha passat de caracteritzar una qualitat negativa a ser un símbol d’identitat local reivindicat per diverses vies.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop201827-46
       
  • L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya et la mission en
           Roussillon (été 1930)

    • Authors: Martine Berthelot Puig-Moreno
      Pages: 47 - 65
      Abstract: Dans le prolongement des grandes collectes de folklore réalisées dès le XIXe siècle aussi bien en France qu’en Catalogne, en 1930, le célèbre linguiste Pierre Fouché se voit confier le collectage de chansons traditionnelles roussillonnaises par L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Barcelone). L’Obra, aujourd’hui impressionnante par son volume, fut dès son origine en 1922 une entreprise considérable, organisée depuis Barcelone et réalisée dans tous les pays de langue catalane: Principat de Catalogne, Pays valencien, îles Baléares, Andorre et Roussillon. Pierre Fouché s’acquitte de sa mission, au mois d’août 1930, secondé par son frère Marcel, enseignant comme lui et musicologue. Ensemble ils recueillent auprès de proches –surtout leurs parents– originaires du Conflent dont ils sont eux-mêmes originaires, près de 200 chansons traditionnelles, transcrites avec musique et paroles en langue vernaculaire, dont 73 seulement figurent dans le Cançoner Popular de Catalunya. Si, dans l’ensemble du volumineux Cançoner la récolte des frères Fouché ne fut pas extraordinairement substantielle comparée à d’autres missions en Catalogne, elle permet de faire connaître les chansons encore vivantes en Conflent il y a près d’un siècle, et de sauver de l’oubli cette petite partie du patrimoine traditionnel nord-catalan.***En consonància amb les grans recollides de folklore realitzades a partir del segle XIX tant a França com a Catalunya, l’any 1930 el conegut lingüista Pierre Fouché és contactat per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per recollir les cançons tradicionals rosselloneses. L’Obra, avui dia impressionant pel seu volum, ja de bon principi, el 1922, fou una empresa considerable, organitzada des de Barcelona i duta a terme per tots els territoris de llengua catalana: el Principat, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i el Rosselló. Pierre Fouché compleix aquella missió durant l’estiu del 1930, ajudat pel seu germà Marcel, docent com ell mateix, a més de musicòleg. Junts apleguen de familiars seus del Conflent, on van néixer, unes 200 cançons populars, transcrites amb lletra i música, només 73 de les quals consten al Cançoner popular de Catalunya. Per bé que la collita dels germans Fouché no fou gaire substancial en el conjunt del voluminós Cançoner (respecte a altres missions i recollides de Catalunya), sí que permet de fer conèixer les cançons encara vives fa un segle al Conflent i al Rosselló i salvaguardar aquesta petita part del patrimoni tradicional de la Catalunya del Nord.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop201847-65
       
  • Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l’individu i del
           poble a través d’un recull de cultura popular

    • Authors: Carles M. Castellà Espuny
      Pages: 67 - 90
      Abstract: El text presenta els resultats d’una investigació de camp en la qual s’han recollit, de manera no sistemàtica, manifestacions lingüístiques quotidianes de la cultura popular del Baix Ebre. El material inclou refranys, dites populars, fraseologia, supersticions, cançons, remeis casolans, i la seua col·lecta ha estat possible gràcies a la participació d’informants de totes les localitats del Baix Ebre. La recerca s’estructura en camps semàntics: el camp i els cultius; les indústries agrícoles; els vegetals; els animals domèstics i la vida pastoral; els animals vertebrats i invertebrats; els temps i les estacions de l’any; el cos humà; la casa; la família i el cicle de la vida; les festes populars i religioses.En el marc del monogràfic dedicat a Identitat, folklore i educació, l’autor aprofita la presentació d’aquests materials per reflexionar sobre la necessitat que aquests continguts siguen presents a l’aula, perquè configuren la idiosincràsia de l’alumne com a persona que pertany a un poble i a un país.La informació que hi apareix és una tria a partir de Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre (2017), obra que va merèixer el XVII Premi Ciutat de Tortosa.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop201867-90
       
  • Identitat col·lectiva i imaginari popular en l’aplec de jocs
           tradicionals de Valls de mossèn Ribas

    • Authors: Albert Oliva Ramal
      Pages: 91 - 102
      Abstract: Aproximar-se al món del joc tradicional és descobrir el folklore, els costums, els usos, la llengua, la història, les creences, l’art i les llegendes d’un territori. Alhora, és difícil dissociar el joc tradicional del comportament humà, i l’estudi del joc folklòric de l’etnografia i l’etnologia. L’aplec de jocs tradicionals de Valls (1951) d’Eusebi Ribas és un mirall precís de bona part dels elements i característiques dels seus participants, del dia a dia, de l’entorn que envolta aquesta identitat col·lectiva i de tot un imaginari comú, popular, dinàmic i social.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop201891-102
       
  • La Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés i el seu estudi
           des d’una perspectiva de gènere

    • Authors: Carme Oriol Carazo, Magí Sunyer Molné
      Pages: 103 - 115
      Abstract: La Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés, es va publicar en vuit volums entre els anys 1992 i 1999 a partir dels materials manuscrits que el folklorista va elaborar al llarg de la seva vida i que van restar inèdits després de la seva mort, l’any 1934. En aquest treball s’expliquen les circumstàncies que van envoltar l’edició, els criteris que es van seguir per a l’ordenació i la presentació de les parèmies i les possibilitats d’estudi que ofereix l’obra. A continuació, des de la perspectiva dels estudis de gènere, s’estudia com es projecta la imatge de la dona (com és, com ha de ser o com s’ha de comportar) en un total de 343 parèmies contingudes a l’entrada «dona» d’aquesta magna obra. Els resultats del treball mostren la importància i la vigència del treball realitzat per Farnés per a la realització d’estudis descriptius i analítics.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018103-115
       
  • L’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó al segle XXI:
           reformulacions, recreacions i reutilitzacions

    • Authors: Caterina Valriu Llinàs
      Pages: 117 - 134
      Abstract: De l’extens aplec de rondalles d’Alcover, publicat inicialment entre 1896–1931, a hores d’ara en tenim una edició popular i una edició crítica (en curs), diverses traduccions parcials a vuit llengües diferents i un gran nombre de materials que en deriven o s’hi inspiren, des de produccions culturals pensades per al seu ús didàctic o en entorns de lleure fins a propostes artístiques en diversos llenguatges expressius (musicals, plàstics, audiovisuals). L’article explica el perquè i el com del procés d’actualització constant de l’Aplec com a fenomen cultural singular, i revisa i classifica el conjunt de materials que en deriven i que s’hi acosten com a objecte d’estudi des de l’acadèmia, com a font de propostes didàctiques i lúdiques i com a inspiració per a realitzacions artístiques diverses. En revisa, també, la presència en el context contemporani i assenyala quines rondalles han estat preferentment seleccionades per fer-ne recreacions, mentre altres d’igualment valuoses han quedat en segon terme. Finalment, s’exposen unes conclusions que remarquen la funcionalitat d’aquestes narracions en l’imaginari dels mallorquins —atès que són enteses com una icona identitària— i palesen la necessitat de treballar les rondalles autòctones amb els mitjans que proporcionen les noves tecnologies per evitar l’oblit d’aquestes narracions i la uniformització de l’imaginari col·lectiu.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018117-134
       
  • Aportacions a la classificació de llegendes de moros de la serra de
           Tramuntana (Mallorca)

    • Authors: Tomàs Vibot Railakari
      Pages: 135 - 151
      Abstract: La narrativa popular amb els moros com a protagonistes en les terres de la serra de Tramuntana de Mallorca és prou abundosa i rica, tal com ho demostra la gran quantitat de relats inclosos en els reculls de llegendes publicats des del final del segle XIX fins a pràcticament els nostres dies. Tot i que una part important del gruix d’aquests relats pertanyen al mode realista, comptem amb un interessant cabal de llegendes (mode fabulós) que avui dia no ha estat objecte de classificació. Partint de la proposta de classificació dels gèneres etnopoètics d’Heda Jason (2000), es destrien i analitzen totes aquelles llegendes que tenen com a protagonista (o coprotagonista) la figura del moro, un mot que dins l’imaginari popular s’identifica amb musulmà i, generalment, es presenta amb unes connotacions negatives. Tot i això, el llegendari mostra altres caires d’aquest personatge i, per aquest motiu, es pot afirmar que resulta una figura prou diversa i rica dins els materials folklòrics.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018135-151
       
  • Ensenyament i identitat en els reculls de literatura popular valenciana

    • Authors: Vicent Vidal Lloret
      Pages: 153 - 169
      Abstract: La introducció de la llengua catalana a les escoles valencianes va implicar que mestres i professors haguessen de buscar materials per a impartir docència en aquesta llengua. Com va ocórrer en altres indrets, els ensenyants valencians van recórrer a la literatura popular per ensenyar llengua o continguts en català; també, però, aprofitaren el folklore valencià com una manera de canviar el model educatiu i formar individus conscients de la pròpia identitat. Així, a partir dels anys vuitanta es va produir un esclat de reculls folklòrics adreçats al públic infantil-juvenil. Aquests reculls sovint contenen pròlegs o introduccions que justifiquen la necessitat d’introduir el folklore a les aules, atès que es percep com una eina essencial per a recuperar la identitat col·lectiva. El contingut d’aquells pròlegs apunta constantment a la relació entre folklore i identitat i encara perviu en les publicacions més recents. En aquest article s’analitza aquesta mena de reculls i el context que els va fer possibles, amb el benentès que permeten explicar una part essencial de la història de la literatura popular valenciana recent.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018153-169
       
  • Le Conte populaire français. Contes merveilleux

    • Authors: Carme Oriol Carazo
      Pages: 173 - 176
      Abstract: Le Conte populaire français. Contes merveilleux. Supplément au Catalogue de Paul Delarue et Marie-Louise Tenèze. Établi par Josiane Bru, édité par Bénédicte Bonnemason, postface de Nicole Belmont. Presses Universitaires du Midi, 2017, 712 p.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018173-176
       
  • Es jaquet d’en Jordi des Racó

    • Authors: Roger Costa Solé
      Pages: 177 - 181
      Abstract: Guiscafrè Danús, Jaume: Es jaquet d’en Jordi des Racó. Manacor: Institució Pública Antoni M. Alcover, 2017, 157 p.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018177-181
       
  • Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades

    • Authors: Francesc Massip Bonet
      Pages: 182 - 184
      Abstract: Rebés Molina, Salvador: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 28. Ajuntament de Bellpuig / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018, 288 p.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018182-184
       
  • Les légendes urbaines de Belgique

    • Authors: Emili Samper Prunera
      Pages: 185 - 192
      Abstract: Van de Winkel, Aurore: Les légendes urbaines de Belgique. Waterloo: Avant-Propos, 2017, 312 p.
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018185-192
       
  • Notícies

    • Authors: Andreu Ramis Puig-Gròs, M. Magdalena Gelabert i Miró
      Pages: 193 - 199
      Abstract: II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes BalearsXIII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics
      PubDate: 2018-12-11
      DOI: 10.17345/elop2018193-199
       
 
JournalTOCs
School of Mathematical and Computer Sciences
Heriot-Watt University
Edinburgh, EH14 4AS, UK
Email: journaltocs@hw.ac.uk
Tel: +00 44 (0)131 4513762
 


Your IP address: 3.236.13.53
 
Home (Search)
API
About JournalTOCs
News (blog, publications)
JournalTOCs on Twitter   JournalTOCs on Facebook

JournalTOCs © 2009-