JournalTOCs

Llengua, societat i comunicació
Number of Followers: 0

This is an Open Access Journal

Open Access journal
ISSN (Online) 1697-5928
Published by Universitat de Barcelona

[58 journals]

Entrevista a Antoni González Iturbe
- Authors: Francesc Bernat
  Abstract: Francesc Bernat Baltrons entrevista Antoni Gonz´ález Iturbe. L'entrevista es pot visualitzar a: https://youtu.be/02b297pfQCQ
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.11
Reptes de la comunicació especialitzada
- Authors: Francesc Bernat
  Pages: 1 - 2
  Abstract: Introducció.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.1
Comunicació, ambigüitat i variació funcional. Una
visió introductòria
- Authors: Lluís Payrató
  Pages: 3 - 17
  Abstract: L’ambigüitat és un fenomen inherent a molts processos comunicatius, i comporta, en sentit estricte, una interpretació ambivalent d’un missatge; en sentit ampli es fa servir el terme també com a sinònim de «vaguetat». L’ambigüitat difereix especialment segons el registre o varietat funcional del llenguatge que es consideri: en l’article s’analitza el fenomen en relació amb el llenguatge corrent, el literari i els llenguatges d’especialitat (tecnolectes), i s’apunten diferents estratègies pragmàtiques i discursives que expliquen el perquè de les diferències.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.2
Dir el dret: comprensibilitat i excés nominal, un repte pendent
- Authors: Agustí Pou Pujolràs
  Pages: 18 - 30
  Abstract: El jurista té molt en compte els principis d’objectivitat i de precisió a l’hora de redactar els seus textos professionals. Per aquesta raó, utilitza diversos recursos que posen en relleu l’absència de la seva subjectivitat (impersonalització) i els seus coneixements tècnics (tecnicisme). Ara bé, moltes vegades el resultat contradiu l’objectiu pretès, i també la comprensibilitat del text se’n ressent. Aquesta conseqüència no desitjada no s’avé amb els corrents que advoquen per la claredat del llenguatge jurídic i pel dret a comprendre’l que té la ciutadania. Un dels recursos més freqüentment utilitzats és la nominalització. La construcció textual basada en estructures nominals despersonalitza el text, li resta agilitat i el satura de conceptes pretesament tècnics fins a fer-lo difícilment comprensible. Una selecció d’exemples extrets de textos judicials il·lustra les formes més recurrents en aquest subllenguatge jurídic, els objectius que persegueixen i les distorsions que generen.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.3
Comunicació interna post-COVID
- Authors: Yanna Stefanu, Marcela Navia
  Pages: 31 - 36
  Abstract: Aquest treball aprofundeix en els canvis que s’han produït en la comunicació interna en les empreses arran del confinament domiciliari causat per la COVID-19. Les conclusions s’han obtingut gràcies a un estudi realitzat per les autores en el qual han participat empreses grans, mitjanes i petites, així com entitats sense ànim de lucre, amb seu a Espanya o a Colòmbia. L’estudi es va dur a terme durant el primer confinament, el mes d’abril del 2020, amb la finalitat d’aprofundir en els canvis organitzatius i de relació interpersonal en l’àmbit empresarial que s’esperaven arran de la pandèmia. Entre les aportacions dels participants va sorgir de forma espontània la importància de la comunicació interna en les relacions dintre de l’organització i com els directius han de modificar els seus processos de comunicació davant d’aquesta nova situació. Són aquestes les aportacions que es recullen en aquest article.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.4
Neurociència aplicada a l’educació. Com aprèn el cervell i quines
conseqüències té.
- Authors: David Bueno i Torrens, Anna Forés Miravalles
  Pages: 37 - 45
  Abstract: Fa 130 anys, el metge i investigador Santiago Ramón y Cajal va dibuixar, en un laboratori situat al carrer del Carme de Barcelona, per primera vegada i amb molta precisió, les neurones del cervell i les connexions que fan entre si. S’ha avançat molt des de llavors, i la neurociència està influint en camps del coneixement molt diversos. Segons alguns gestors científics i polítics, el segle xxi és el segle de la neurociència. Tant si és cert com si no, perquè això també ho diuen els físics pel que fa a les aplicacions de la quàntica o els informàtics respecte a la intel·ligència artificial, entre altres col·lectius de l’entorn cientificotecnològic, no hi ha cap dubte que la neurociència està de moda. I és lògic, atenent als grans avenços d’aquests darrers anys en la comprensió de la formació i el funcionament del cervell humà i la seva relació amb la vida mental, els comportaments i la cognició. Un dels camps on la neurociència està establint sinergies amb força és el de l’educació. L’aplicació sinèrgica dels coneixements en neurociència al camp de l’educació ha generat una nova disciplina acadèmica, la neuroeducació. De forma succinta, es pot definir com el camp transdisciplinar de coneixement i recerca que promou la integració de les ciències de l’educació amb les que s’ocupen del funcionament i el desenvolupament neuronal i cerebral en totes les seves vessants, la neurociència. Tanmateix, es pot aplicar la neurociència a l’educació' Quines limitacions té' Amb quin objectiu' I quines dades està aportant' En aquest article es discutirà com la neurociència permet repensar l’educació i quines dades aporta perquè la pedagogia continuï optimitzant les explicacions sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. No debades l’educació és una de les portes principals d’accés a la cultura, i, per extensió, a la transformació de la societat.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.5
La ciència comença per entendre els termes: diccionaris escolars
de ciència
- Authors: Rosa Estopà
  Pages: 46 - 59
  Abstract: Una de les principals dificultats amb què es troben els infants en el procés d’aprenentatge del coneixement científic és la comprensió del termes que es fan servir a l’aula, que llegeixen en els llibres o a Internet, que apareixen en els enunciats dels exàmens o en els exercicis i activitats. Per comprendre els textos sobre temes de ciència —en un sentit molt general del terme ciència, que inclou les matemàtiques, les ciències naturals, però també la llengua, la història o la música i el dibuix— els infants han d’entendre primer les paraules que serveixen per vehicular el coneixement científic. El lèxic especialitzat és l’embrió de les bases del coneixement cientificotècnic que progressivament l’infant adquireix i enriqueix fins que es converteix en especialista. En aquest procés el diccionari de ciència escolar esdevé un recurs fonamental. L’article presenta els fonaments de la metodologia utilitzada per elaborar diccionaris de ciència per a infants. Es tracta d’una metodologia lexicogràfica innovadora basada en el coneixement i en el desconeixement compartit entre iguals que respon a les necessitats dels infants a qui va dirigit el diccionari.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.6
Els desafiaments ètics de la infodèmia. A propòsit de la
COVID-19
- Authors: Sergio Ramos Pozón
  Pages: 60 - 66
  Abstract: La pandèmia generada per la COVID-19 ha significat un desafiament per als mitjans de comunicació, ja que ha propiciat un volum immens d’informació en molt poc temps. S’ha hagut d’informar la ciutadania de manera precipitada en un clima d’incertesa. I això ha cristal·litzat en una infodèmia, la qual ha generat desconcert i desinformació. En aquest article exposem el fenomen de la infodèmia i tot el que ha generat al seu voltant (fake news com, per exemple, mites, falses creences, idees conspiradores, etc.). En segon lloc, presentem algunes idees ètiques i deontològiques per poder guiar el procés comunicatiu, de manera que els mitjans de comunicació puguin informar amb rigor, fiabilitat i respecte a la ciutadania perquè tinguin una opinió fonamentada, contrastada i argumentada. Aquesta pretensió ha de ser concebuda pels mateixos professionals de la comunicació com una obligació ètica i deontològica cap a la ciutadania.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.7
Comunicació de males notícies en context sanitari
- Authors: Marta Consuegra-Fernández, Alejandra Fernández-Trujillo
  Pages: 67 - 74
  Abstract: Malgrat considerar-se una pràctica clínica de menor rellevància, la comunicació de males notícies en context sanitari és una de les tasques més difícils i amb major impacte emocional tant per a la persona atesa i els familiars propers com per al mateix metge. Si bé el pacient és, en aquest cas, l’eix central de la situació, tots els interlocutors experimenten dificultats pròpies que poden impedir una comunicació eficient, comportar conseqüències emocionals negatives i, en última instància, deteriorar la relació sanitària. En aquest sentit, és important reconèixer les veus de tots els protagonistes d’aquesta interacció i identificar quins són els reptes que cal afrontar a cada cas per poder atendre les seves necessitats i aconseguir una comunicació satisfactòria.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.8
Els professionals sanitaris i els pacients com a narradors i personatges
en els casos clínics literaturitzats de salut mental
- Authors: Adéla Kotatkova
  Pages: 75 - 94
  Abstract: El cas clínic literaturitzat, també denominat conte clínic, és un gènere narratiu que podem incloure dins la divulgació científica. Els autors solen ser professionals sanitaris que s’adrecen a un públic general. És per això que s’allunya de les convencions pròpies dels gèneres mèdics de caire més acadèmic, on es tendeix a esborrar la presència dels narradors i a difuminar la personalitat dels pacients. En aquest article revisem quatre llibres de casos clínics literaturitzats de salut mental per il·lustrar la manera com els autors usen els recursos propis de la literatura per convertir-se, ells mateixos i els seus pacients, en narradors i personatges al servei de la divulgació científica.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.9
Evitar la visió precària de la comunicació alimentària. Una necessitat
estratègica
- Authors: Manuel Murillo Rosado
  Pages: 95 - 100
  Abstract: Avui dia la comunicació alimentària que transcendeix als mitjans de comunicació, internet i les xarxes socials està protagonitzada, majoritàriament, per la informació relativa a les alertes alimentàries. No obstant això, una anàlisi exhaustiva i àmplia de la comunicació alimentària evidencia camps de treball més enllà del sanitari, com les noves tecnologies dels aliments, la nutrigenòmica o aspectes erròniament no identificats amb la comunicació alimentària, com l’accessibilitat als aliments o els sistemes de producció alimentària sostenibles i protecció davant el canvi climàtic, entre d’altres. És necessària una revisió de l’àmbit d’estudi de la comunicació alimentària i situar-la en un espai estratègic que des d’inicis del segle xx ja s’anava intuint i que avui dia encara no és contemplat, malgrat ser protagonista en temes tan innovadors i decisius per al progrés de la societat i el planeta.
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.10
Enllaços d'interès
- Authors: Claudia Allison Waldman
  Pages: 101 - 101
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.12
Recull de premsa
- Authors: Claudia Allison Waldman
  Pages: 102 - 102
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.13
Revisors del número
- Authors: Claudia Allison Waldman
  Pages: 103 - 103
  PubDate: 2021-11-19
  DOI: 10.1344/LSC-2021.19.14