Open Access journal ISSN (Print) 2014-0304 - ISSN (Online) 2014-0444 This journal is no longer being updated because: the publisher no longer provides RSS feeds
Authors:Catalina Gayà Morlà, Marta Rizo García Abstract: En el marc de l’Agenda 2030, la reflexió s’endinsa en com la comunicació participativa pel canvi social esdevé un camp fèrtil perquè les institucions culturals públiques puguin afrontar les tres principals crisis que viuen: l’accés (participació), el reconeixement (interacció) i la representació (relat). S’entén així que la comunicació participativa procura l’accés i la participació de subjectes exclosos del relat patriarcal. A l’article es presenta també el cas pràctic que ajuda a posar a prova si la comunicació participativa és un marc que possibilita aquest canvi: el procés engegat pel Museu Marítim de Barcelona (MMB) amb l’objectiu de replantejar com ha de canviar el relat per tal de fer-lo més igualitari. En el cas del MMB, la recerca s’estructura entorn de cinc grups de discussió integrats per dones que treballen en el camp marítim. La participació de les dones obre la possibilitat d’unes narratives que poden configurar-se com a nous relats i noves formes de memòria. La recerca, a més, mostra la idoneïtat dels grups de discussió com a pràctica metodològica que propicia la comunicació participativa.
Authors:Pere Freixa, Mar Redondo-Arolas Abstract: Les situacions de crisis col·lectives, com ara la pandèmia de la covid-19, insten a recuperar un conjunt de trops visuals específics que faciliten com explicar-les. Els periodistes els utilitzen per relatar situacions complexes a una societat que, aclaparada per la circumstància, demana informació que ajudi a fer comprensible allò que s’està vivint. Es tracta de recursos visuals, patrons preestablerts que s’han mostrat eficaços anteriorment. Per la seva durada, dimensió internacional i afectació transversal, la pandèmia de la covid-19 ha esdevingut una crisi singular, que ha demanat revisar les maneres d’explicar les situacions de conflicte. La pandèmia ha posat en relleu les diferents estratègies de visibilitat i invisibilitat adoptades per institucions, administracions i mitjans de comunicació, i ha evidenciat la dimensió política de les imatges. En aquesta investigació, per mitjà d’una triangulació metodològica basada en entrevistes i anàlisi de contingut, s’ha cartografiat l’experiència dels fotògrafs de premsa de tres dels principals mitjans impresos de Catalunya durant les primeres set setmanes de pandèmia. La covid-19 ha posat de manifest les transformacions que està vivint el fotoperiodisme, el rol de les agències i els gabinets de comunicació. PubDate: 2022-12-01 Issue No:Vol. 39 (2022)
Authors:Bruno González-Cacheda Abstract: Titol: Ecologia de mitjans per a l’èxit en les campanyes de micromecenatge polític: el cas del Sindicat de Llogateres En el present treball analitzem l’ecologia de mitjans i les claus per a l’èxit de les campanyes de micromecenatge polític (political crowdfunding). L’objectiu principal se centra, a manera d’aproximació, a descriure i determinar els mitjans i formats utilitzats per al subministrament i la difusió de la informació relativa a la campanya de finançament promoguda pel Sindicat de Llogateres el 2017, així com l’impacte de les accions i les interaccions en línia articulades amb altres actors. D’aquesta manera, pretenem delimitar els canals i els elements que van contribuir a l’èxit financer de la iniciativa analitzada. Per a això, realitzarem una matriu configurada per diverses categories i variables establertes amb la finalitat de recollir informació rellevant a través de la pàgina web de Goteo, de xarxes socials i de motors de cerca. Els resultats revelen una configuració complexa articulada a través de múltiples mitjans i formats, basada en un enquadrament (frame) clarament delimitat i sostinguda sobre una organització perfectament estructurada i articulada en xarxa amb el seu entorn. Com a conclusió, hem d’assenyalar la potencialitat de Twitter com a eina per establir llaços cooperatius amb actors col·lectius per a la difusió, i així, de manera potencial, es fa arribar el missatge de campanya a audiències definides pel seu elevat compromís sociopolític. PubDate: 2022-12-01 Issue No:Vol. 39 (2022)
Authors:Francesc Montero Aulet Abstract: Davant la pandèmia de covid-19, els mitjans de comunicació s’han ajudat de precedents històrics i de les seves representacions artístiques per interpretar la situació. Dins d’aquest marc, i tenint en compte la seva proximitat i l’abundància de testimonis, l’epidèmia de grip de 1918 ha constituït un episodi de referència obligada, amb nombrosos paral·lelismes explotats pels mitjans de comunicació. L’estudi analitza com la premsa catalana ha tractat aquest precedent, orientant l’anàlisi en els testimonis literaris de la grip de 1918 citats en el període més cru de la pandèmia de covid-19. En clau majoritàriament catalana, s’interpreten els factors que han conduït els mitjans a decantar-se per uns testimonis —principalment El quadern gris, de Josep Pla—, i a no tenir-ne en compte d’altres també valuosos, i s’aporten reflexions en clau de futur sobre els mecanismes que condicionen la utilització mediàtica de la literatura per a la construcció del record col·lectiu d’episodis traumàtics com el de la covid-19. PubDate: 2022-12-01 Issue No:Vol. 39 (2022)
Open Access journal
