Authors:Joan González Guardiola Pages: 1 - 28 Abstract: S’exploren les possibilitats que el treball conceptual i fenomenològic sobre el concepte de «diner», així com la seva crítica, pot dur a terme a l’hora de classificar les criptodivises com a formes d’existència del diner. A través d’una presentació de la definició dels diners s’intentarà una delimitació més precisa de les criptodivises, i del lloc que podrien ocupar a partir de l’anàlisi de les diverses funcions del diner. PubDate: 2021-03-07
Authors:Xavier Escribano Pages: 29 - 47 Abstract: En el món contemporani el cos humà es constitueix com un objecte visible fins a la transparència i modificable fins a la radical transformació, sotmès en bona mesura a la «tirania de la perfecció». En tal context, el cos que presenta alguna «discapacitat» (ingrat recordatori de la pròpia fragilitat humana) pot ser objecte amb massa freqüència d’una mirada evasiva i devaluadora. En diàleg amb el model social de teorització de la discapacitat, el nostre article presenta una exploració de l’experiència de la discapacitat, des de l’òptica de la descripció fenomenològica en primera persona i entenent el cos com a mediació en la relació del subjecte amb si mateix, amb el món i amb els altres. Des d’aquesta òptica s’analitza el cas de la dansa inclusiva o integrada com a mode de resposta estètica a la discapacitat, que implica una revalorització de la singularitat, una exploració del potencial de la seva específica fisicitat i poètica pròpia i un descobriment d’altres possibilitats d’habitar el món des del cos. Amb això es pretén avançar en el desenvolupament d’una pedagogia de la mirada capaç de copsar la igualtat en la diversitat. PubDate: 2021-03-08
Authors:Marta Jorba Pages: 49 - 66 Abstract: El concepte d’interseccionalitat fa referència a la forma com es relacionen les categories socials com el gènere, la raça, l’edat, la classe o la sexualitat i a quins són els seus efectes sobre l’experiència de les persones. En primer lloc, en aquest article examinaré quin és el lloc de la noció d’experiència en els textos fundacionals de la interseccionalitat. En segon lloc, i sobre la base d’alguns temes Husserlians elaborats per Sara Ahmed, proposaré uns apunts per a una fenomenologia de la interseccionalitat que conceptualitza les estructures experiencials que es manifesten en la dinàmica d’opressió i privilegi de diversos sistemes socials interconnectats. Caracteritzaré l’experiència d’opressió a través de l’estructura d’«estar fora de lloc» i de la tematització del context, estructura que alhora és viscuda com a «normal» des de les posicions de privilegi, i presentaré l’experiència de la possibilitat de ser oprimit i opressor alhora com un tret específic de la dinàmica interseccional. PubDate: 2021-03-08
Authors:Danielle Petherbridge Pages: 67 - 90 Abstract: Aquest article presenta una reflexió sobre la relació entre l’hàbit, l’atenció i la percepció en l’obra d’Edmund Husserl i Axel Honneth. Específicament, examina les formes habitualitzades de la percepció en què altres persones resten invisibles i, en conseqüència, se’ls nega el reconeixement, en base al cas de la percepció racialitzant descrita per Charles Johnson. Les descripcions fenomenològiques de Johnson de la intencionalitat congelada es posen en relació amb l’afirmació de Honneth que aquestes formes reificadores de la percepció indiquen un oblit de les formes primàries de reconeixement afectiu. Argumento que les afirmacions de Honneth es poden entendre en la seva plenitud si es consideren a través de la fenomenologia genètica de Husserl, en la qual es fa referència a una forma d’intencionalitat afectiva. Com diuen Wehrle i Salby, la intencionalitat no s’entén, doncs, com un procés fred i distant sinó que és atent i afectiu. Concloc amb unes consideracions sobre les visions de la reflexivitat crítica que ofereixen respectivament Husserl i Honneth i que podrien oferir una forma de modificar els hàbits arrelats de la percepció racialitzant. PubDate: 2021-03-08
Authors:Pau Pedragosa Pages: 91 - 113 Abstract: quest article és una reflexió sobre la relació entre el cos humà i les creences polítiques en la forma d’un comentari de la primera part del llibre d’Elaine Scarry The Body in Pain, dedicat a la guerra. Quan hi ha una crisi de creença en les descripcions que un país fa de sí mateix, en les seves idees polítiques, aleshores aquestes idees qüestionades necessiten de la realitat del cos humà per reconstituir-se. La lluita real entre cossos sembla malauradament inevitable quan el conflicte ideològic ha arribat al seu límit. Al llarg del comentari també analitzo l’ús que fa l’autora d’alguns conceptes de la fenomenologia. Complemento l’article amb una interpretació de l’obra Regeneració de l’escriptora Pat Barker considerada una de les narracions més importants de l’efecte del trauma bèl·lic en el soldats i una profunda reflexió literària sobre les conseqüències de la guerra en les creences dominants de patriotisme, de gènere i de classe social. PubDate: 2021-03-08
Authors:Raimon Pàez Blanch Pages: 115 - 135 Abstract: Quin és el sentit d’allò social i com s’articula avui en el nostre món' Arreu on hi ha persones s’hi dona la cosa social' Les xarxes socials actuals consisteixen en éssers humans a distància que entren en contacte virtualment. Què tenen de social aquestes xarxes' Quin és el paradigma actual del social' Byung-Chul Han fa una interpretació de la societat contemporània en termes de transparència i de positivitat. El món social és caracteritzat per la tendència dels subjectes d’exposar-se a la xarxa (eixam digital). Ser, en aquest context digital, és exposar-se de manera transparent. La mercantilització de la vida porta a l’optimització de tot el que és, que adquireix valor en estar exposat. Aquesta demanda de rendiment acaba esgotant els subjectes. Al final, aquest article planteja algunes observacions crítiques a la interpretació social de Han. PubDate: 2021-03-08
Authors:Francesc Pereña Pages: 137 - 154 Abstract: La vida humana mostra un aspecte individual i un aspecte col·lectiu. En aquest article plantejo la qüestió de la relació entre ambdós i proposo un punt de vista individualista segons el qual el segon aspecte depèn del primer. Començo analitzant alguns conceptes de Husserl i de Heidegger. Primer: la fenomenologia transcendental de Husserl, basada en el solipsisme metodològic, té el seu camp temàtic en el subjecte transcendental com el meu «ego» i descriu els diversos nivells del subjecte individual (del pre-personal al personal). Segon: en la seva «analítica del Dasein», Heidegger caracteritza el Dasein com a «existència», i aquesta com «en cada cas, la meva», que interpreto amb el concepte fonamental d’autodeterminació. Seguidament, m’ocupo de la relació entre subjectivitat i intersubjectivitat i de la «constitució de comunitats» en la fenomenologia genètica de Husserl. Finalment, assumint la caracterització de la subjectivitat individual com a autodeterminació, em pregunto si i sota quines condicions aquest concepte es pot atribuir a «subjectes col·lectius». PubDate: 2021-03-08
Authors:Josep Maria Bech Pages: 155 - 176 Abstract: En la historiografia del pensament, l’internalisme ancorat en el sentit sol rivalitzar amb l’externalisme de vocació sociològica, i això reflecteix un fet de molta més ampla volada: filosofia i sociologia semblen sovint dues entitats cadascuna de les quals vol absorbir l’altra. El filòsof Maurice Merleau-Ponty i el sociòleg Pierre Bourdieu exemplifiquen aquesta situació. Mentre que Merleau-Ponty pretenia fonamentar filosòficament la realitat social, Bourdieu va intentar aproximar-se sociològicament a la filosofia. El present text aspira a entendre en detall com aquestes dues maneres de pensar funcionaven realment i perquè cadascuna sembla emmirallar l’altra. Comparant-les, conclou que estan intricadament vinculades, atès que una d’elles prové de l’altra i alhora s’hi oposa. Si en un primer moment l’actitud intel·lectual d’ambdós autors sembla propera, els seus camins reflexius apareixen antagònics si se’ls mira amb deteniment. PubDate: 2021-03-08
Authors:À. Lorena Fuster Peiró Pages: 177 - 195 Abstract: L’objectiu d’aquest article és mostrar a través d’alguns exemples clau per què, en què, i fins a quin punt Arendt és una fenomenòloga i en quin sentit és una pionera de l’aplicació de la fenomenologia per copsar l’especificitat d’allò polític. Per finalitzar, s’analitzarà com, en la darrera part de la seua obra, Arendt empra els guanys teòrics d’aquesta aproximació per dur a terme una rehabilitació radical del valor intrínsec de les superfícies en la relació estructuralment mundana dels éssers vius amb el món. PubDate: 2021-03-08
Open Access journal
