Authors:Jordi Casasampera Fernández Pages: 5 - 25 Abstract: La relació del filòsof txec Jan Patočka (1907-1977) amb Plató és una constant de laseva vida i pensament. L’estudi dels diàlegs platònics i de la història del platonisme ocupenuna gran part de les seves reflexions, escrits i cursos. Aquesta dedicació té un momentdestacat en la proposta d’un platonisme negatiu, projecte elaborat entre 1945 i 1955. Elpresent article ressegueix i analitza el trajecte que porta fins a aquest projecte, tot partintdels primers textos de Patočka sobre Plató a principis dels anys 1930 i passant per les lliçonsde finals dels 40 sobre Sòcrates i Plató a la Universitat Carles de Praga.
Authors:Abel Miró i Comas Pages: 27 - 57 Abstract: Aquest estudi mostra la continuïtat entre la noció de tempo tal com l’entén SergiuCelibidache en el seu assaig Sobre la fenomenologia de la música, i la noció de temps talcom la interpreta la tradició aristotèlico-tomista; a l’hora d’abordar els textos de sant Tomàsrelatius a la problemàtica temporal, es presta una especial atenció a la lectura que n’ofereixJaume Bofill en el seu article «Consideracions sobre el temps, mode de presencialitat».A manera de conclusió s’afirma que tant la vivència del temps com la del tempo brollend’una mateixa font subjectiva, la memòria espiritual o autoconsciència.
Authors:Joan Tello Brugal Pages: 59 - 100 Abstract: Aquestarticle aspira a oferir a la comunitat acadèmica i investigadora una eina útil per a encararl’estudi de l’humanista valencià Joan Lluís Vives (Ioannes Lodouicus Viues). El lector hitrobarà un catàleg de cada una de les seves obres amb la informació següent: any, lloc iimpressor; títol de l’obra (i de les parts, quan n’hi ha), abreviatura de l’obra (i de les parts,quan n’hi ha), exemple de citació, i edició crítica o tradicional de cada obra. Són afegitsdos índexs complementaris: un de cronològic, i un altre d’abreviatures.
Authors:Guillem Sales Vilalta Pages: 101 - 122 Abstract: El 1748, Johann Joachim Spalding (1714-1804) publica la primera edició de l’obraDie Bestimmung des Menschen, treball consagrat a reflexionar sobre el fi de l’existènciahumana que, ben aviat, adquireix un ressò notori. La setena edició de 1763, val a dir, atiauna discussió sucosa entre Moses Mendelssohn (1729-1786) i Thomas Abbt (1738-1766):la ressenya de Die Bestimmung des Menschen que Mendelssohn publica amb motiu deldebat (Orakel, die Bestimmung des Menschen bettreffend, 1764) destaca per la consideracióque, ben mirat, les idees de Spalding són molt properes a les idees de G. W. Leibniz(1646-1716). L’objectiu del present article passa per argüir que la relació de semblançaadduïda per Mendelssohn es troba justificada en tant que Spalding i Leibniz comparteixendues idees substantives pel que fa a la naturalesa de l’ànima humana: tots dos la presenten(i) com a ens immortal i (ii) com a seu de la identitat moral de l’individu i, en aquest sentit,com a subjecte mereixedor de premis i càstigs que, en tot cas, li seran retribuïts desprésde l’existència terrenal. Per tal de mostrar-ho, dividirem l’article en dos grans blocs consagratsrespectivament als dos autors en joc: en el primer, més extens, desglossarem elseixos de Die Bestimmung des Menschen; en el segon, més breu, escodrinyarem les reflexionssobre identitat moral i identitat anímica que Leibniz inclou als Nouveaux essais surl’entendement humain (1704) i n’arrodonirem la lectura amb un passatge il·luminador dela Monadologie (1710).
Authors:Fernando Manuel Ferreira da Silva Pages: 123 - 144 Abstract: O presente ensaio propõe-se considerar o problema de uma dupla personalidade do Eu(Eu enquanto homem e Eu enquanto alma), no seio de um e o mesmo Eu, enquanto um dosproblemas fundamentais da explicação da divisão e tarefa da antropologia kantiana, e doconceito de um novo homem reflexionante e sensiente, como eles surgem primeiramentenas Lições de Antropologia do autor (1772-1796), e posteriormente na Antropologia numEnfoque Pragmático (1798). Mais concretamente, pretendemos aferir até que ponto oconceito de prazer —prazer individual, na identificação da dupla personalidade, e prazeruniversal, na universal aplicação de tal dupla personalidade— desempenha aqui um papelde relevo, e é a chave do anterior problema: um prazer que é, afinal, o da gradual proporcionalizaçãoentre tais personalidades, bem como o das faculdades do ânimo humano.
Authors:Jorge Polo Blanco Pages: 145 - 176 Abstract: En el presente trabajo mostraremos que la filosofía liberal operó en muchas ocasionesa través de un esquema teleológico, desde el cual entendía que la espontaneidad delmovimiento histórico conducía de forma natural hacia una economía de mercados libres.Semejante interpretación tenía que presuponer otra controvertida tesis, a saber, que lascategorías que informan la racionalidad práctica dentro de una sociedad de mercado no sonuna simple contingencia histórica, sino que responden a la estructura lógica de cualquieracción humana; esto es, como si toda acción humana, en cualquier tiempo y lugar, hubiesefuncionado a través de una misma lógica inmutable que coincidía, en lo esencial, con laracionalidad típica de una economía de mercado. Para adentrarnos críticamente en estaproblemática utilizaremos la obra de Karl Polanyi, cuya obra se oponía frontalmente a estasdos tesis manejadas por el liberalismo económico.
Authors:Ana Marta González Pages: 177 - 201 Abstract: En Sources of Normativity (1996), Christine Korsgaard introdujo la noción de «identidadpráctica» como parte de una peculiar reconstrucción del argumento kantiano de lafundamentación de la moral; la «identidad práctica» aparecía definida como «la descripciónbajo la cual te valoras a ti mismo y encuentras que tu vida merece ser vivida, y quetus acciones merecen ser realizadas» (SN 102). Posteriormente, en Self Constitution (2009),Korsgaard convirtió la esta noción en pieza clave de un argumento encaminado a mostrarla relevancia de la moral para la constitución de la subjetividad humana. El objetivo deeste artículo es explicar de qué manera el concepto de «identidad práctica» sirve al doblepropósito de hacer plausible la argumentación kantiana sobre la obligación moral, y mostrarla articulación de la obligación moral con diversos aspectos de la identidad personal.
Open Access journal
