 Subjects -> PHILOSOPHY (Total: 762 journals)
| A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z | | The end of the list has been reached or no journals were found for your choice. |
|
|
- Presentació
Authors: Ricardo Espinoza Lolas
Pages: 7 - 16
Abstract: Presentació del volum 68.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1448
Issue No: Vol. 68 (2022)
- 1968: Zaratustra postfordista
Authors: German Cano
Pages: 19 - 46
Abstract: En aquest article tractaré de discutir la tesi segons la qual l’«efecte Nietzsche» en el pensament francès lligat al Maig del 68, a part d’inaugurar una funesta «hermenèutica de la innocència», només va servir de trinxera ideològica en una «revolució passiva» enfront de les reivindicacions polítiques i econòmiques de la classe treballadora. Tenint en compte aquesta intenció, m’agradaria explorar en quina mesura l’efecte intempestiu nietzscheà comença a cobrar sentit en un nou escenari «històric» que busca esclarir un altre sentit de la seva «modernitat» i el seu sentit crític de govern. Un moviment encara crític que, en aquesta mesura, es caracteritza per una insurrecció contra aquest ordre del temps que té les seves coartades teòriques en una certa lectura de Hegel i l’historicisme del segle XIX, i que acaba reconeixent també els efectes perillosos de la seva total distensió.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1414
Issue No: Vol. 68 (2022)
- L’actualització poètica i política de Nietzsche en la rebel·lia
tràgica de Camus
Authors: Jesús Conill
Pages: 47 - 62
Abstract: L’article exposa la innovadora visió de la rebel·lia que aporta Camus inspirant-se en Nietzsche i en alguns mites de la cultura grega. Se centra especialment en L’home rebel i El mite de Sísif, que constitueix el seu punt de partida, en la mesura en què la rebel·lia és el camí per sortir del món tancat que genera el «sentiment de l’absurd». En el peculiar pensament de Camus s’entremesclen literatura i filosofia conformant una filosofia poètica com la de Nietzsche. I la interpretació més adequada de les seves figures literàries de la rebel·lia és la que connecta amb el sentit nietzscheà d’allò tràgic. La rebel·lia en l’obra de Camus ofereix un ordre de sentit favorable a la vida enmig del caos, la qual cosa la vincula a la posició de Nietzsche en situar-se «més enllà del nihilisme» passiu, que és el que produeix la vivència de l’absurd i la tendència destructiva de la vida. El «renaixement» que suposa el sentit moral de la rebel·lia en Camus el separa de la filosofia existencialista.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1384
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Diferència sexual i conducta crítica (Nietzsche i Irigaray)
Authors: Penelope Deutscher
Pages: 63 - 74
Abstract: Per a Nietzsche, un fenomen, una creença o una manera de coneixement o de subjectivitat ens enfronta a la possibilitat de crear, en lloc de pressuposar, els criteris per avaluar-lo. En les seves Consideracions intempestives va ampliar els paràmetres de la criticabilitat precisament en aquest sentit, proposant que la història pugui ser avaluada des del criteri de si és bona o dolenta per a la vida. Nietzsche ens impel·leix a preguntar-nos quina és la pregunta correcta que hem de fer a la història. Prendre distància per formular una resposta podria permetre’ns d’apreciar la diferència entre interrogar l’exactitud dels relats històrics i avaluar-ne els efectes.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1387
Issue No: Vol. 68 (2022)
- «Denn, Ich liebe dich, o Ewigkeit»… L'anell del retorn és portat
per Ariadna-Lou
Authors: Ricardo Espinoza Lolas
Pages: 75 - 89
Abstract: Aquest text enllaça des d’allò biogràfic i íntim de Nietzsche fins al més profund del seu pensament de l’etern retorn, perquè és l’única manera d’entendre aquest pensament de l’etern retorn (en la història material de cadascú). I per fer-ho es discuteixen algunes fites biogràfiques de Nietzsche tenint en compte l’obra Així parlà Zaratustra i la seva vinculació amb Lou Salomé. S’analitza com Lou Salomé es troba darrere de la figura mítica d’Ariadna com a portadora de l’anell del retorn; és a dir, a través d’allò femení, Nietzsche ens mostra com l’etern retorn opera per alliberar-nos de les cadenes de la modernitat.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1389
Issue No: Vol. 68 (2022)
- La presència del nietzscheanisme en la biopolítica
contemporània
Authors: Marina García-Granero
Pages: 91 - 117
Abstract: La filosofia de Nietzsche va anticipar notablement el llindar de la modernitat biològica en conceptualitzar l’abast fisiològic de la moral, la política i la religió, així com la seva instrumentalització amb finalitats de control social. L’objectiu d’aquest article és analitzar l’estímul que ha representat la filosofia de Nietzsche per a alguns dels principals pensadors de la qüestió biopolítica, en concret, Michel Foucault, Roberto Esposito i Peter Sloterdijk, i revelar en quina mesura els seus nuclis conceptuals convergeixen i divergeixen. L’aportació concreta rau a assenyalar alguns dels vincles que articulen el tema de la disciplina i la cria (Zucht und Züchtung) amb la configuració de la biopolítica com un dels principals corrents filosòfics actuals, analitzar les interpretacions que aquests pensadors han formulat sobre la qüestió de la Züchtung i ressaltar així la capacitat heurística de la filosofia nietzscheana per al diagnòstic del nostre present.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1412
Issue No: Vol. 68 (2022)
- La cura anímica en Nietzsche: Sòcrates i Epicur
Authors: Ignacio Marcio Cid
Pages: 119 - 144
Abstract: Aquest article pretén mostrar: 1) que la praxi filosòfica epicúria, amb els seus postulats conceptuals, són en gran manera acceptats per Nietzsche i afins a ell; 2) que aquest reconeixement cap a Epicur té a veure amb el seu model de vida eudemonista, presentista i menys intel·lectualitzant que el socràtic-platònic; 3) que, fins i tot des de la concepció nietzscheana d’una certa filosofia grega com a via de decadència antiartística, el quefer epicuri es considera un programa d’afirmació vital, capaç de defugir en part el caràcter opressiu de la racionalitat i de conciliar l’ésser humà amb la felicitat i la plenitud corporals. Per fer-ho, s’esbossa el tractament nietzscheà de Sòcrates amb la seva doble perspectiva; s’estudia la proposta de cura anímica que va fer el mestre de Plató, inspiradora de la filosofia hel·lenística, quan el grec es converteix en individu i súbdit i es reclou en si mateix; s’investiga després la presència i la doble consideració d’Epicur en les obres de Nietzsche, i s’analitzen, finalment, els trets notables de la cura anímica epicúria i la seva recepció valorativa per part del filòsof alemany, prenent en consideració la filiació socràtica i els punts de convergència o divergència que mostren els programes filosòfics del tàvec i del de Samos.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1378
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Nietzsche Dionís: el gest de les bacants
Authors: Miguel Morey
Pages: 145 - 163
Abstract: La finalitat d’aquest article és documentar, contextualitzar i fer el relat de les ocurrències de la fórmula «Ich habe […] bei den Hörnerngepackt» («He agafat […] per les banyes») al llarg dels escrits de Nietzsche. Les ocurrències estan concentrades en un lapse de temps entre el principi de 1886 i l’estiu de 1888, que, pel que fa a la seva escriptura, cobreix des dels preparatius de Més enllà del bé i del mal (i la redacció dels pròlegs per a la reedició dels seus textos anteriors) fins a la recepció d’El cas Wagner. La ubicació estratègica i l’èmfasi amb què es manifesten aquestes ocurrències semblen indicar que amb elles s’al·ludeix a l’obstacle fonamental que impedia portar més enllà el seu pensament, superat el qual s’obre conceptualment l’espai de la transvaloració, i l’esdevenir dionisíac experimenta una acceleració que no s’aturarà fins a la fi de la seva vida lúcida.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1386
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Un aïllament absurd. La solitud com a «leitmotiv» en
Friedrich Nietzsche
Authors: Rodrigo Pérez Jorquera
Pages: 165 - 180
Abstract: Aquest article tracta de mostrar la rellevància de la solitud en la vida de Nietzsche, fent la precisió de distingir entre les paraules aïllament (Vereinsamung), solitud (Einsamkeit) i incomunicació (Isolation). S’hi analitzaran una sèrie d’obres, cartes i manuscrits inèdits del pensador alemany amb el propòsit de ressaltar la necessitat de fer una diferenciació en el moment de traduir l’autor al castellà, incorporar correccions a edicions ja conegudes i reforçar a més aquesta argumentació amb una selecció de comentaris d’especialistes que accentuen la rellevància que la solitud va ser per a Nietzsche un element crucial per a les seves obres.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1391
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Nietzsche i les teories «queer»: sobre la crítica com a
filosofia del futur
Authors: Oscar Quejido Alonso
Pages: 181 - 197
Abstract: Aquest article recull de manera esquemàtica les principals connexions i influències entre el pensament de Friedrich Nietzsche, d’una banda, i les posicions sostingudes per les teories queer, de l’altra. Tenint en compte que la influència nietzscheana sobre aquestes poques vegades s’assenyala directament, i que en gran manera la filosofia de Nietzsche els arriba per via dels pensadors postestructuralistes, el text tracta de buscar llocs comuns prenent com a punt de partida el caràcter crític de totes dues propostes. Des dels pressupòsits crítics amb la metafísica de la substància fins a l’immoralisme, passant per la patologització del criminal, l’article fa un recorregut, sense pretensions sistemàtiques, per algunes qüestions que permeten concloure que el pensament de Nietzsche és un antecedent imprescindible de les teories queer.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1413
Issue No: Vol. 68 (2022)
- L’antagonisme «Plató contra Homer» en el «combat contra Plató» de
Nietzsche
Authors: Josep Maria Ruiz Simon
Pages: 199 - 219
Abstract: A la secció 25 de la dissertació tercera de La genealogia de la moral, en el context de la recerca de «l’antagonista natural de l’ideal ascètic», es descriu l’antagonisme «Plató contra Homer» com «l’antagonisme autèntic i total». Aquest article emmarca aquest antagonisme en el conjunt de l’obra nietzscheana i, després d’analitzar com es planteja en la República de Plató, fa algunes remarques sobre el paper que interpreta en el pensament de l’últim Nietzsche. El seu propòsit és argumentar que la presa en consideració de la interpretació i l’ús que Nietzsche fa de l’antagonisme «Plató contra Homer» permet obtenir una perspectiva hermenèutica des de la qual es poden contemplar aspectes habitualment desatesos de l’antagonisme decisiu, i no menys total, que té com a camp de batalla les últimes obres nietzscheanes: el «combat contra Plató» del mateix Nietzsche, que coincideix amb el seu combat per l’abandonament de la metafísica i l’autosupressió de la moral.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1398
Issue No: Vol. 68 (2022)
- «Dir poble és dir Ecce homo». La recepció de Nietzsche en la filosofia
de María Zambrano
Authors: Pamela Soto García
Pages: 221 - 240
Abstract: Abordar la recepció nietzscheana en la filosofia de María Zambrano implica la revisió d’elements biogràfics i teòrics. Per començar amb aquesta recepció, s’examina l’entrada de la filosofia de Nietzsche a la península Ibèrica, considerant el seu vincle amb el realisme espanyol, i l’influx en Unamuno i Ortega y Gasset. En un segon apartat se situa la recepció a partir d’antecedents biogràfics i teòrics que són part dels escrits de la filòsofa, i a més es revisa la funció que compleixen les imatges nietzscheanes del superhome i de l’etern retorn en el seu pensament. En un tercer apartat s’analitza l’expressió «Dir poble és dir Ecce homo», per exposar el tipus de democràcia que proposa la filòsofa. En la conclusió es presenten quatre dimensions que es deriven de la recepció de Nietzsche del pensament de Zambrano.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1390
Issue No: Vol. 68 (2022)
- L'Estat com Déu o com un monstre' El «Zaratustra» de
Nietzsche, pressupòsits, entorn, conseqüències
Authors: Andreas Urs Sommer
Pages: 241 - 247
Abstract: Nietzsche no va perdre l’ocasió de menysprear Mill com el típic anglès de mentalitat passiva; en canvi, els intèrprets actuals de Nietzsche són cautelosos en aquest aspecte, perquè el filòsof alemany va llegir molt minuciosament Mill, en particular la seva obra Sobre la llibertat. Quan ell propicia que Zaratustra parli sobre «el més fred de tots els monstres freds», ho fa amb una promesa de futur: «Allí, on l’Estat acaba, allí comença l’ésser humà que no és superflu […]. Allí, on l’Estat acaba — mireu-me d’aquesta manera, germans meus! No els veieu, l’arc de Sant Martí i els ponts del suprahumà'». El present treball estableix una comparativa entre la visió de Déu i de l’Estat en l’època moderna i la reflexió que fa Friedrich Nietzsche en Així parlà Zaratustra sobre l’Estat com una cosa monstruosa (Ungeheuer). Per a aquest propòsit s’utilitzaran respectivament passatges de l’obra de Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schonpenhauer, Friedrich Leopold Stolberg, Karl Marx, Max Sterner, Wilhelm von Humboldt i John Stuart Mill.
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1388
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Espinoza Lolas, Ricardo; Fernández, Jorge Eduardo y Toscano, Alberto
(eds.) (2020). Hegel hoy
Authors: Jordi Riba
Pages: 249 - 250
Abstract: Espinoza Lolas, Ricardo; Fernández, Jorge Eduardo y Toscano, Alberto (eds.) (2020)
Hegel hoy
Barcelona: Herder, 416 p.
ISBN 9788425444272
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1451
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Cano, Germán (2020). Transición Nietzsche
Authors: Luis Roca Jusmet
Pages: 250 - 252
Abstract: Cano, Germán (2020)
Transición Nietzsche
Valencia: Pre-Textos, 344 p.
ISBN 9788417830991
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1341
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Tafalla, Marta (2019). Ecoanimal: Una estética plurisensorial
ecologista y animalista
Authors: Cristian Moyano Fernández
Pages: 252 - 257
Abstract: Tafalla, Marta (2019)
Ecoanimal: Una estética plurisensorial ecologista y animalista
Madrid: Plaza y Valdés Editores. Dilemata, 362 p.
ISBN 978-84-17121-20-4
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1418
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Esquirol, Josep Maria (2021). Humà, més humà: Una
antropologia de la ferida infinita
Authors: Aïda Palacios Morales
Pages: 258 - 261
Abstract: Esquirol, Josep Maria (2021)
Humà, més humà: Una antropologia de la ferida infinita
Barcelona: Quaderns Crema, 171 p.
ISBN 978-84-7727-644-9
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1347
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Vilar, Gerard (2021). Jean-François Lyotard: Estética y
política
Authors: Bàrbara Bayarri
Pages: 262 - 264
Abstract: Vilar, Gerard (2021)
Jean-François Lyotard: Estética y política
Barcelona: Gedisa, 160 p.
ISBN 9788418525896
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1392
Issue No: Vol. 68 (2022)
- Gomes de Lisboa (2018). Escrito sobre as Questões Metafísicas de
António André: Scriptum super Questiones Metaphisice Antonii Andree
Authors: Jaume Mensa i Valls
Pages: 264 - 266
Abstract: Gomes de Lisboa (2018)
Escrito sobre as Questões Metafísicas de António André: Scriptum super Questiones Metaphisice Antonii Andree
Edição bilingue latim-português. Introdução, edição, tradução e notas Mário João Correia
Porto: Edições Afrontamento, 195 p.
ISBN 978-972-36-1839-6
PubDate: 2022-04-04
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1410
Issue No: Vol. 68 (2022)
|
Open Access journal
