Authors:Diana Gonçalves Vidal, Wiara Alcântara Abstract: Escrit com a introducció al dossier sobre cultura material escolar, aquest article estàorganitzat en tres parts. El primer apartat, explora les relacions entre cultura i pràctiques escolars, intentant delinear l’escenari inicial d’aquests debats. A la segona part, es delineen tres vessants fonamentals en els estudis de la materialitat de l’escola: museològica o relacionada amb el patrimoni educatiu; tecnològica o relacionada amb la innovació; i bibliotecària o relacionada amb els manuals escolars. Finalment, presenta enfocaments recents sobre la història econòmica (que comprèn la història de la indústria, de les patents, del comerç nacional i internacional) i la perspectiva transnacional. Al mateix temps, assenyala nous reptes de recerca sobre els efectes de la cultura material en l’esfera social, la història dels artefactes científics entrellaçats amb la història de l’educació i l’extensió de l’agència humana als objectes. Paraules clau: patrimoni educatiu, manuals escolars, innovació tecnològica, currículum, història transnacional, història econòmica. PubDate: 2021-07-14 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Martin Lawn, Ian Grosvenor Abstract: Al llarg del temps, es va produir un canvi subversiu cap al treball interdisciplinari o temàtic en la història de l’educació, que va produir estudis a la materialitat de l’escolaritat, ja sigui per les influències de la postmodernitat, la innovació disciplinària (en geografia, per exemple), els estudis especialitzats (estudis de museus) o la serendipitat inspiradora. El gir material, que mai ha estat una part important de la historiografia de l’educació al Regne Unit, és un intent d’explorar el context material de l’escola i les formes en què es dóna significat als objectes dins d’ella, com s’utilitzen i com es vinculen a xarxes actives heterogènies, en què les persones, els objectes i les rutines estan estretament connectats. A partir de la interrogació sobre els contextos materials, es va desenvolupar un nou enfocament sobre el treball dels mestres al llarg del temps, els seus recursos i la forma en que els edificis van ser reconfigurats per les demandes canviants d’instrucció i treball. Això ha portat, per exemple, a reconèixer la relativa pobresa de les escoles i la seva influència en l’ensenyament i el pla d’estudis, i en particular en la llarga vida de les tecnologies. Altres avenços en la història visual, espacial, sensorial i emocional de l’educació han permès noves percepcions de la materialitat de l’escolaritat. El gir material en la història de l’educació al Regne Unit sembla ser una àrea continguda d’erudició, ni dominant ni influent, però una àrea de treball que es mostra capaç d’una innovació constant. Paraules clau: rastres, xarxes, objectes, tecnologies, interdisciplinarietat. PubDate: 2021-07-14 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Juri Meda, Simonetta Polenghi Abstract: Aquesta contribució té com a objectiu definir la gènesi i el desenvolupament de la història material de l’escola a Itàlia en els trenta anys compresos entre 1990 i 2020. A partir de la creixent influència determinada per la reflexió historiogràfica internacional sobre els historiadors de l’educació italians, la contribució tractarà de descriure l’impuls proporcionat a aquesta tendència a principis de la dècada de 2000 pels treballs pioners sobre la història de la indústria editorial escolar, que van permetre observar per primera vegada els processos de producció i la complexa dinàmica comercial subjacent a la producció, circulació, adopció i ús de el llibre escolar a l’escola italiana. Aquests treballs van permetre determinar el paper fonamental de les principals editorials escolars italianes, inicialment en la comercialització de material didàctic i mobiliari escolar importats des de França i Alemanya i posteriorment en la seva producció directa a través de la progressiva emancipació de l’hegemonia estrangera i el naixement d’una indústria escolar nacional. En els primers vint anys de segle xxi, les investigacions s’han centrat més en com la producció a escala industrial de quaderns escolars, pissarres, mobiliari escolar i ajudes didàctiques per a l’ensenyament de les ciències i el seu ús sistemàtic a les escoles italianes van induir una homologació generalitzada dels mètodes d’ensenyament i processos d’aprenentatge. Paraules clau: escola, cultura material, història de l’educació, història econòmica, historiografia. PubDate: 2021-07-14 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Vera Lucia Gaspar da Silva, Gizele de Souza Abstract: Aquest article té com a objectiu sistematitzar i examinar les dades que permetin visualitzar la constitució de la cultura material escolar com una perspectiva d’anàlisi en l’àmbit de la història de l’educació brasilera. Metodològicament el treball es va organitzar per a presentar informació que reflecteixi la producció publicada en diaris (especialment els dedicats a transmetre la producció de l’àrea) i en format de llibre, la producció de tesis i dissertacions, la presència d’aquest tema en esdeveniments de l’àrea i la configuració de línies de recerca (en Història de l’Educació o correlacionades) en el context dels programes de postgrau en Educació al Brasil. En el conjunt d’aquesta producció, més que identificar autors i formats, intentem destacar temes i perspectives des de les quals la cultura material escolar s’associa i s’estableix en la història de l’educació brasilera. La delimitació temporal, de 2000 a 2020, a més de alinear-se amb la proposta de Dossier a la qual s’associa el treball, és també un reconeixement de la potència d’aquest enfocament en la producció brasilera dedicada a la història de l’educació. Paraules clau: cultura material escolar, història de l’educació, historiografia de l’educació, postgrau en educació, Brasil. PubDate: 2021-07-14 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Bernat Sureda Garcia, Gabriel Barceló Bauzà Abstract: Els estudis històrics sobre els aspectes materials de l’educació han tingut a Espanya un notable desenvolupament durant les darreres dècades. En aquest article es presenten els indicis que demostren el desenvolupament dels estudis sobre aquestatemàtica representats per projectes d’investigació, publicacions, jornades, trobades, seminaris, museus i exposicions. S’analitza també l’impuls que ha donat a aquest camp d’investigació la importància concedida per les institucions públiques a la conservació del patrimoni històric. En el text també es presta atenció a les principals àrees d’estudi en relació als aspectes materials de la història de l’educació. Per últim, s’aporten algunes conclusions i reflexions sobre el tema. Paraules clau: patrimoni educatiu, materialitat de l’escola, museus d’història de l’educació, cultura escolar, Espanya. PubDate: 2021-07-14 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Marguerite Figeac-Monthus Abstract: La memòria i el patrimoni condueixen a un estudi per rastres on les pistes i els suports són múltiples: edificis, llocs, escrits íntims, entrevistes, objectes de tota mena, s’han de creuar amb altres fonts. L’escola té un patrimoni receptiu que canvia amb els temps, com ho demostra l’elecció exclusiva dels llibres de text d’extractes d’autors de la literatura francesa. Al mateix temps, els llocs educatius també produeixen coneixements que es poden qualificar per a l’ocasió escolar, mentre que la relació del professor o alumne amb l’objecte educatiu (llibre de text, bolígraf, tauleta, etc.) és essencial per entendre el funcionament de l’escola però es manté inert si no va acompanyat d’una memòria docent. De fet, hi ha diverses formes de patrimoni: receptiu, transmissiu i fabricat. No existeixen aquests patrimonis avui en dia per ajudar-nos a comprendre les operacions educatives passades' Paraules clau: escola; cultura material; història de l’educació; historiografia. PubDate: 2021-07-14 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Georgios Tzartzas Abstract: A Grècia, l’orientació cap als models d’Europa Occidental, no solament del sistema educatiu, sinó de l’Estat grec en el seu conjunt, és molt fort. La imitació dels paradigmes europeus no es va produir per la seva eficàcia, sinó per l’absència a l’Estat grec de l’existència d’una teoria i una pràctica educativa tradicional i autònoma. En aquest marc, la «cultura material de l’educació» a Grècia segueix sent un camp inexplorat en els estudis històrics de l’educació, amb un grapat d’excepcions. Però aquests esforços no es van incorporar en un enfocament sistemàtic dels estudis històrics de l’educació. No obstant això, la cultura material de l’educació a Grècia ha tingut un paper crucial en l’elaboració dels programes escolars. Un paradigma de la cultura material de l’educació ofereix l’hermenèutica del material d’arxiu inèdit, en part amb fotos, en part amb informació sobre els edificis escolars i els alumnes de l’illa de Quios. Paraules clau: Grècia, història de l’educació, cultura material. PubDate: 2021-07-14 Issue No:Vol. 0 (2021)
Open Access journal
[1 journal]
