Authors:Ivan Solivellas Abstract: L’objectiu d’aquest article és explicar de manera global en què consisteix el diferencialisme lingüístic a les Illes Balears, a partir d’un conjunt de dades que permeten analitzar-ne els principals actors (tant individuals com grupals), el discurs que desenvolupen i com s’ha vertebrat aquesta ideologia al llarg del temps. D’altra banda, oferim una panoràmica històrica sobre el denominat gonellisme, a més d’una lectura en clau identitària i política, dos aspectes que sovint constitueixen el rerefons de determinades controvèrsies sociolingüístiques. Així mateix, es compara el cas illenc amb d’altres de semblants, com el blaverisme valencià o la polèmica del català light a Catalunya. Paraules clau: diferencialisme i secessionisme lingüístics, ideologies lingüístiques, gonellisme, planificació del corpus, sociolingüística crítica. PubDate: 2021-04-27 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Josep Àngel Mas Castells Abstract: El pluricentrisme és el marc d’estudi d’un tipus específic d’estandardització: la que afecta les llengües amb més d’una varietat d’estàndard formal. La seua aportació primigènia és precisament aquesta: posar en relleu que hi ha moltes llengües que compten amb més d’una varietat estàndard i amb una codificació duta a terme per part de més d’un centre, amb graus diferents de cooperació entre ells. En les seues tres dècades d’evolució, s’ha passat de considerar l’ús d’una mateixa llengua en diversos estats com a element definidor de la pluricentricitat a considerar-hi l’existència de facto de normes d’ús explícites o implícites de diverses varietats d’estàndard formal. Pel que fa a l’aspecte metodològic, la pragmalingüística, i sobretot la sociolingüística cognitiva, aporten el necessari enfocament empíric de la recerca. Bevent d’aquest cos teòric i metodològic, l’article presenta una proposta de recerca per a l’estandardització del català basada en la seua conceptualització com a llengua pluricèntrica en conflicte.Paraules clau: pluricentrisme, estandardització, conflicte lingüístic, català, sociolingüística cognitiva. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Laia Benavent Llinares Abstract: Segons Haugen (1983), la codificació gramatical forma part de la planificació de corpus de la varietat estàndard d’una llengua. D’altra banda, segons Genette (2001), els textos van acompanyats de paratextos que en donen informació i els presenten. Per aquest motiu creiem que les introduccions de les gramàtiques, com a paratextos que són, ens poden servir com a declaració de principis del plantejament no només de la codificació en si sinó també del model de llengua estàndard que codifiquen. Partint d’aquesta idea, l’objectiu d’aquest estudi és analitzar i contrastar, a través de l’anàlisi del discurs (Calsamiglia i Tusón, 1999), les introduccions de les gramàtiques de quatre llengües (català, espanyol, anglès i francès). Aquestes obres són de referència per a l’estandardització de les respectives llengües i, a partir de la informació que recullen, ens permetran esbrinar el model de llengua que presenten, tant si convergeixen com si divergeixen. Paraules clau: gramaticografia, llengua estàndard, paratext, codificació, anàlisi del discurs. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Anna Pineda, Ane Odria Abstract: Aquest treball presenta una descripció comparativa del marcatge diferencial d’objecte (MDO) —això és, l’ús d’una preposició o marca concreta per introduir determinats objectes directes—, en basc, en català i en espanyol, i ho fa centrant-se en la situació de contacte de les dues primeres llengües (on el fenomen s’exclou de l’estàndard) amb la darrera (on el fenomen és plenament normatiu). En primer lloc oferim un panorama del tractament sociolingüístic del MDO tant en català com en basc, atès que en ambdós casos el fenomen ha estat tradicionalment imputat a la influència espanyola, i, en conseqüència, ha estat estigmatitzat des del punt de vista sociolingüístic i prohibit per part de les gramàtiques prescriptives. A continuació, emprenem una caracterització del fenomen en les tres llengües estudiades, prenent en consideració les manifestacions morfosintàctiques del MDO, així com els factors que el desencadenen. Aquesta caracterització ens permet evidenciar que, tant en la situació de contacte català-espanyol com basc-espanyol, hi ha punts de convergència però també de divergència pel que fa al MDO. Paraules clau: català, basc, espanyol, contacte de llengües, variació sintàctica, microcomparació. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Xoán Carlos Lagares Abstract: Seguindo o princípio de que a construção de uma norma-padrão é um processo histórico complexo e polêmico, abordamos a comparação da normatização do português e do castelhano a partir de uma perspectiva glotopolítica. Nesse sentido, entendemos a constituição de territórios linguísticos como a formação de espaços de produção de lealdade linguística em relação a uma norma, que propõe uma representação unificada a partir de práticas linguísticas extremamente diversas e que (antes ou à margem desse processo) se apresentam sem cortes nem delimitações bem definidas. Neste artigo identificamos os momentos históricos que correspondem à focalização e construção de ambas as línguas, assim como os agentes e as instâncias de normatização e as polêmicas que inevitavelmente fazem parte desses processos, considerando a diferença entre a “padronização difusa” do português e a centralidade da RAE e da ASALE que caracteriza o âmbito da língua espanhola. Palavras-chave: glotopolítica, dinâmica normativa, espaço linguístico, padronização, espanhol, português. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Miren Azkarate, Elixabete Pérez Gaztelu Abstract: El basc i el gallec són llengües que han abordat processos d’estandardització en l’últim terç del segle xx. Tots dos processos tenen semblances, però també grans diferències. Els dos estàndards són composicionals, i la selecció ha estat basada en les varietats centrals. Tot i això, les distàncies entre les varietats dialectals són molt més grans en basc que en gallec; el basc és una llengua Abstand, mentre que el gallec comparteix moltes semblances estructurals amb el portuguès. Aquests factors han marcat la codificació dels estàndards respectius. Tant el basc com el gallec són avui dia Ausbau languages (Kloss, 1967), i la varietat estàndard gaudeix d’una àmplia acceptació social. Malgrat això, cap d’elles no té encara un estàndard oral prou desenvolupat per a satisfer les necessitats, entre d’altres, dels registres formals dels mitjans de comunicació. Paraules clau: basc, gallec, estandardització, model de Haugen. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Miquel Àngel Pradilla Cardona Abstract: L’objectiu d’aquest treball és oferir una presentació sumària del model conegut com a lingüística de les varietats. L’esmentat model, desenvolupat per l’Escola de Friburg, té unes arrels profundes en l’estructuralisme funcionalista de l’Escola de Praga i se’ns mostra òptim per a categoritzar la variació lingüística d’acord amb el seu funcionament discursiu. Amb una estructura conceptual i terminològica sòlida, el model en qüestió descriu el dinamisme de la interacció de les diverses dimensions de la variabilitat (diatòpica, diastràtica i diafàsica). La ubicació d’aquesta diversitat de formes en relació amb la situació comunicativa en permet valorar l’estatus funcional, un estatus que, tot i la identitat fenomenològica del tret avaluat, podrà divergir quant a la seua consideració diasistemàtica o de norma diferenciada en el si de les llengües pluricèntriques. La lectura que es proposa va destinada a una millor interpretació del complex establiment de la varietat estàndard de la llengua catalana. Una llengua que té unes dinàmiques d’ús força deficitàries i una comunicació interterritorial d’intensitat baixa. Paraules clau: lingüística de les varietats alemanya, variació diasistemàtica, pluricentrisme, codificació i estandardització de la llengua, llengua estàndard. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Pere Comellas Casanova, Maria Carme Junyent Figueras Abstract: La comunitat d’origen filipí a Catalunya té unes dimensions considerables i ha experimentat un creixement molt important durant la primera dècada del segle xxi. Aquest article presenta el resultat d’un qüestionari sobre la competència lingüística i l’ús de llengües filipines en l’entorn familiar. La mostra consta de cent setanta-set informants d’aquesta comunitat, tant de la generació migrant com de la primera generació nativa, de diverses edats i anys de residència a Catalunya, que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Es descriuen i analitzen les dades lingüístiques declarades i es constata que fins i tot entre la generació migrant i la primera generació nativa es produeixen indicis d’interrupció de la transmissió lingüística intergeneracional, així com disrupció entre la llengua inicial i la llengua habitual dins la mateixa generació. Paraules clau: transmissió lingüística intergeneracional, immigració filipina, llengua i immigració, llengües a Catalunya. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Adéla Koťátková Abstract: Els professionals de la salut disposen d’un gènere per a narrar les experiències clíniques dels seus pacients, amb finalitats didàctiques i de recerca. És el cas clínic (CC), un tipus de relat altament especialitzat i amb unes característiques retòriques específiques. Com que no es tracta d’articles d’investigació canònics, els CC havien quedat relegats a un rol secundari en les revistes científiques tradicionals. Tanmateix, estan adquirint una presència creixent en les revistes electròniques. A més, són molt utilitzats en la formació dels futurs professionals sanitaris. Per tant, qualsevol comunitat lingüística que aspiri a normalitzar la seva llengua haurà de procurar que estigui present també en aquest gènere. A partir de la revisió d’un corpus de CC de l’àmbit de la salut mental, en aquest article ens acostem a les característiques dels CC en català, observem la vitalitat que tenen i aportem algunes propostes per millorar la contribució d’aquest gènere a la difusió de la llengua catalana en l’àmbit de les ciències de la salut. Paraules clau: comunicació mèdica, gèneres discursius, cas clínic, català en les ciències de la salut, usos lingüístics, salut mental. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Maribel Serrano Zapata Abstract: L’objectiu d’aquest treball és analitzar la influència mútua del castellà i el català pel que fa al lèxic. Les dades que s’hi presenten provenen d’un estudi de disponibilitat lèxica basat en quatre-centes vuitanta enquestes realitzades a informants preuniversitaris lleidatans. L’anàlisi quantitativa mostra que, en relació amb el nombre total de respostes obtingudes, el català conté més elements del castellà que els que es detecten en el sentit contrari. El mateix fenomen s’observa en l’estudi dels préstecs integrats i en procés d’integració que apareixen en el lèxic disponible d’ambdues llengües.Paraules clau: transferència lèxica, bilingüisme castellà-català, disponibilitat lèxica, fenòmens de contacte de llengües. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Authors:Xisca Castell, Joan Melià, Maria del Mar Vanrell Abstract: Aquest article analitza la relació entre el coneixement de la llengua, l’ús lingüístic i el consum cultural en llengua catalana per part dels joves d’entre 15 i 29 anys residents a les Illes Balears. S’han pres com a base les dades procedents de tres fonts: l’estudi Baròmetre de la comunicació i la cultura 2010, l’estudi El consum cultural a les Illes Balears. Informe de resultats 2016 i les dades obtingudes a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi. En la discussió s’apunten les possibles causes de la manca de correlació entre el coneixement, d’una banda, i l’ús i el consum, de l’altra, com són la baixa oferta disponible en català en determinats àmbits de la indústria cultural i la difusió insuficient de l’oferta que hi ha. Finalment, es proposen aspectes que caldria estudiar en el futur, com ara els factors no lingüístics (actitudinals, ideològics, identitaris) que poden condicionar l’ús, així com l’oferta disponible en català dels sectors cultural i del lleure. Paraules clau: joves, Illes Balears, coneixement de la llengua, usos lingüístics, consum cultural. PubDate: 2021-03-25 Issue No:Vol. 0 (2021)
Open Access journal
