Authors:Romina Denise Cutuli Abstract: En aquest article proposo una lectura d’Au Bonheur des dames d’Émile Zola, atenta a las representacions construïdes al voltant del progrés i les transformacions en la la vida urbana europea decimonònica. Hi desenvoluparé un estudi dels personatges, els vincles que creen, de manera que la botiga, més que com un mer escenari, és un gran protagonista, cor de la metamorfosi de la vida social i material. Hi trobem els qui tenen èxit i els exclosos, un espai per a la «carrera oberta al talent», no només per al burgès, sinó també per als treballadors del comerç que, a diferència dels industrials, podien assolir l’èxit juntament amb el patró. Per acabar, faig una breu referència a la sèrie The Paradise, com una reescriptura de la novel·la de Zola al segle XXI. PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1001
Authors:Antonio Laguna Platero, Francesc-Andreu Martínez Gallego Abstract: El terme «crim passional» va sorgir a la premsa espanyola el 1892. L’objectiu d’aquest treball és desvelar el perquè i entendre’n la relació amb la premsa sensacionalista i, en especial, amb la premsa especialitzada en successos. La nostra metodologia considera que la premsa és un motor cultural en la construcció de conceptes amb incidència social. Així, doncs, explorem la presència del terme «crim passional» en un bon nombre de diaris i setmanaris per observar com es va construir un marc mental de naturalesa emocional. Es revela la incidència del concepte en l’opinió pública i en el llenguatge jurídic, així com la seva rellevància en la justificació de la violència contra les dones. PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1002
Authors:Xavier Fleck Abstract: Amb l’arribada de Prat de la Riba a la Presidència de la Diputació de Barcelona l’any 1907 i la creació per part del Govern del Regne d’Espanya de la Junta de Ampliación de Estudios l’any 1908, començà l’enviament de desenes d’estudiants catalans fora de les fronteres espanyoles becats per les diferents administracions. El filòleg Manuel de Montoliu fou beneficiari d’una beca de la Diputació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans per anar a estudiar filologia romànica a la Universitat de Halle an der Saale, a l’Imperi alemany. En aquest article es detalla com el filòleg obtingué la pensió per anar estudiar al Deutsches Kaiserreich i les seves experiències a Halle entre els anys 1908 i 1911. A més a més, cal tenir en compte que Montoliu escrigué articles a diferents mitjans de comunicació catalans, com el diari catalanista republicà El Poble Català, on descrivia, entre moltes altres coses, el funcionament universitari alemany, convertint-se en un dels cronistes catalans més destacats al Segon Reich entre els anys 1909 i 1910. Això és destacat perquè donava a conèixer altres realitats acadèmiques fora del Regne d’Espanya a l’opinió pública catalana, la qual estava experimentant uns enormes canvis polítics, socials i culturals durant els últims anys del segle xix i principis del segle xx. També cal tenir en compte que Montoliu, com molts dels pensionats que viatjaren a l’estranger, acabà tenint càrrecs d’importància dintre de la Diputació de Barcelona i després la futura Mancomunitat de Catalunya a partir del 1914. PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1003
Authors:Joan Pubill Brugués Abstract: A través de l’anàlisi de la recepció de les seves idees en quatre cultures polítiques (maurisme, catalanisme noucentista, catolicisme social i catalanisme progressista), l’article que presentem pretén examinar l’impacte del pensament de Georges Valois a Catalunya. L’opció sindicocorporativa que desenvolupà després de l’experiència a la trinxera va ser rebuda amb entusiasme per uns sectors conservadors i contrarevolucionaris que cercaven una solució al pistolerisme i a l’anquilosament polític de la Restauració. Per contra, els nacionalistes d’esquerra es mostraren contraris a qualsevol idea que provingués de l’extrema dreta francesa, ja fos com a membre de l’Action Française o com a dirigent del feixisme francès. PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1004
Authors:Manel Tarés Lagunas Abstract: A partir d’unes memòries inèdites del canonge Joan Viladrich, secretari particular del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, ens endinsem en el segon i definitiu exili del prelat tarragoní, el corresponent a la proscripció imposada per Franco. Presentem el cardenal com una figura incòmoda per al nou règim instaurat a Espanya, el qual aconseguí desprendre-se’n davant d’un Vaticà impassible o incapaç de trobar solució a l’afer. En els informes de Vidal al pontífex, es pot comprovar la seva desaprovació del règim franquista i la lluita infructuosa per mirar de revertir la seva situació personal. PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1005
Authors:Antoni Gornals i Vidal Abstract: Aquest text respon a dos propòsits fonamentals. A la primera part, es reconstrueix la trajectòria biogràfica d’una part de la vida de Gabriel Arrom i Julià, polític i economista mallorquí, exiliat i lluitador antifranquista, que desenvolupà la seva activitat des dels òrgans de direcció del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i des del Partit Comunista d’Espanya (PCE). En la segona part, la més extensa, encara que s’aportin dades biogràfiques, s’analitza de manera predominant, però succinta, una obra profusa, la qual cobra sentit en relació amb les estratègies polítiques formulades per ambdós partits i des dels àmbits d’acompliment de la seva activitat al servei del restabliment de la democràcia. PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1006
Authors:Albert Ghanime Abstract: Ressenya de: Valentí Valenciano, El treball ciclopi de dos historiadors. L’Epistolari de Lluís de Vilafranca a Joan Ramis i Ramis (1817-1819), Mallorca: Ajuntament de Vilafranca de Bonany, 2020 PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1008
Authors:Santiago Izquierdo Abstract: Ressenya de: Pere Gabriel (ed.), Republicans catalans del segle XIX. Espanya i nació a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020 PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1009
Authors:Carlota Vidal Sànchez Abstract: Ressenya de: Francisco Gracia Alonso, La construcción de una identidad nacional arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018. PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1010
Authors:Núria Miquel Magrinyà Abstract: Ressenya de: Orlando Figes, Los europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita, Barcelona, Taurus, 2020 PubDate: 2021-11-24 DOI: 10.1344/cercles2021.24.1011
Open Access journal
[1 journal]
