Authors:Rodrigo Miguel Barrio Abstract: Internet es caracteritza per ser un canal de difusió d’idees i de pensaments a gran escala. Les xarxes socials generen un efecte multiplicador per la seva mateixa condició de canals divulgatius d’idees i informacions. Quan, per mitjà d’aquests, es disseminen missatges d’odi o injúries, la utilització d’aquests canals projecta l’ofensa pel món cibernètic, i incrementa la lesivitat en la víctima a conseqüència dels múltiples receptors potencials d’aquest missatge. Amb aquest treball, es vol fer una aproximació a aquesta situació, amb especial interès en el nombre de seguidors que té l’emissor de la injúria a la xarxa social, com un element per a la valoració del dany per l’expansió d’aquesta injúria per mitjà d’aquests canals. Tot això en consonància amb altres possibilitats que ofereixen les xarxes socials, com ara el retuit o l’etiqueta, instruments per compartir o indexar el missatge o paraules clau a la xarxa i maximitzar-ne la divulgació, cosa que ocasiona un increment en el dany a la víctima. PubDate: 2022-04-05 DOI: 10.7238/idp.v0i36.394438
Authors:Montse Sole-Truyols Abstract: Aquest article parteix de la base que el treball en l’entorn digital no modifica la naturalesa de la relació laboral. Des d’aquesta perspectiva, argumenta algunes de les raons per les quals la flexibilitat no es pot considerar una característica inherent del treball amb dispositius TIC. En la mesura que el dret a la desconnexió cerca garantir el descans del treballador sense renunciar a la flexibilitat, altera la correlació de drets i deures pròpia del contracte de treball i resulta una mesura ineficaç pel que fa a l’objectiu del descans. Partint de la base que la legislació sobre desconnexió ha de mantenir els fonaments de la relació laboral, l’article utilitza una potencial obligació de desconnexió remota de l’empresari com a estudi de cas per identificar els reptes més importants als quals la normativa hauria de donar resposta. La idea és avançar en els aspectes rellevants per tal que puguin ser útils en futures mesures. PubDate: 2022-04-05 DOI: 10.7238/idp.v0i36.397055
Authors:Pilar Martín Ríos Pages: 1 - 13 Abstract: En el presente trabajo analizamos el uso de big data, así como de tecnologías vinculadas a la inteligencia artificial, en las labores de ciberpatrullaje y ciberinvestigación que realizan las fuerzas y cuerpos de seguridad. Nuestro objetivo principal es evidenciar aquellos aspectos que, en relación con dicho empleo, precisan de un abordaje legal que asegure la transparencia y el control de su funcionamiento, reduciendo, asimismo, los riesgos implícitos en su potencial capacidad de afectar derechos fundamentales. No puede examinarse el recurso a estas nuevas tecnologías sin alertar, igualmente, de los peligros de incurrir en una deriva probabilística que acabe reduciendo la actuación policial a la aplicación acrítica y automática de fórmulas algorítmicas. PubDate: 2022-05-20 DOI: 10.7238/idp.v0i36.394511
Open Access journal
[4 journals]
