Authors:Pedro Miguel-Naranjo, Francisco Javier Morales Hervás Pages: 9 - 31 Abstract: Amb motiu de la publicació de dues esteles de guerrer inèdites, anomenades Chillón II i Navalpino, per la seva ubicació als termes municipals d’aquestes localitats de Ciudad Real, s’aborda un estudi de conjunt de les esteles de guerrer i diademades de l’Alt Guadiana. Aquestes esteles, datades a la fase Bronze Final - Ferro I (ca. s. viii aC), es contextualitzen gràcies a la informació obtinguda en jaciments coetanis com Alarcos, La Bienvenida - Sisapo o el Cerro de las Cabezas. S’ha pogut establir l’existència d’un ambient cultural de tipus tartèssic relacionat amb els contactes amb el nucli de Tartessos a causa de l’interès dels tartessis pels recursos econòmics de l’Alt Guadiana. PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Authors:David Quixal Santos, Consuelo Mata Parreño, Vanessa Albelda Borrás, Yolanda Carrión Marco, Guillem Pérez Jordà, Adrián Pérez Reyes, Leandro Sancho Cebrián, José Manuel Torregrosa Yago Pages: 33 - 63 Abstract: La Casa de la Cabeza és un assentament rural dels segles ii-i a.C., integrat al territori de la ciutat ibèrica de Kelin (Caudete de las Fuentes, València), a la Plana d’Utiel-Requena. El seu estudi permet avançar en el coneixement dels canvis esdevinguts al poblament rural indígena amb posterioritat a la conquesta romana. Tot i que hi trobem algunes característiques noves, sens dubte resultants del context històric i de les condicions generades per l’ocupació romana, l’assentament i els seus equipaments presenten una forta continuïtat amb les estructures rurals de la fase anterior (segles iv-iii a.C.), dins de la línia general continuista del territori fins al marc de les guerres sertorianes. PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Authors:César Carreras, Pau De Soto Pages: 65 - 91 Abstract: En els darrers anys, ha existit un creixent interès en els conventus iuridici de la Hispània romana com una divisió provincial original. Aquest article pretén ampliar la discussió sobre la forma dels conventus i la gira judicial dels governadors i els seus assistents (iuridici), d’acord amb la demografia i l’accessibilitat al transport, en aquest cas aplicat a la província de la Hispània Citerior. Es creu que les dues variables poden ajudar a comprendre la forma i funció d’aquesta institució administrativa. PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Authors:Luís Arboledas Martínez, Alejandro Beltrán Ortega Pages: 93 - 122 Abstract: Les mines de Sierra Morena oriental van ser explotades intensament entre el segle ii a. C. i inicis del segle ii d. C., com testifiquen les restes arqueomineres, els textos clàssics i l’epigrafia. Aquesta explotació s’ha relacionat amb el Castulo, encara que de moment no s’ha pogut documentar aquest paper estructurador. Per tant, en aquest treball s’analitza quin paper van jugar les ciutats de l’Alt Guadalquivir en l’explotació d’aquestes mines i la relació de les elits d’aquests nuclis amb la producció del metall, a partir de l’anàlisi epigràfica de la diferent documentació relacionada amb aquesta activitat procedent daquest territori. PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Authors:Lara Íñiguez Berrozpe, Laura Madurga Azores Pages: 123 - 144 Abstract: Presentem una nova interpretació sobre les anteriorment conegudes com a «màscares lunars de tipus fantàstic» i posteriorment anomenades com «caps femenins galtaplens», molt populars en la pintura mural romana d’Itàlia i les províncies sobretot durant el III i IV estils, però l’ús dels quals s’estén fins al segle ii d.C. En aquest estudi hem efectuat una anàlisi de la posició d’aquests caps i els tocats que duen, que ens ha portat a concloure que estan íntimament relacionats amb el repertori egipci, molt en voga a Roma a partir de la conquesta d’aquest territori per part d’August. PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Authors:Josep Benedito-Nuez, José Manuel Melchor-Monserrat Pages: 145 - 168 Abstract: La imatge monumental de la ciutat de Saguntum en època imperial és molt coneguda gràcies sobretot als estudis realitzats des de principis del segle passat. Avui dia disposem d’informació detallada sobre el seu urbanisme, una ciutat d’unes 60 hectàrees amb edificis públics de caràcter administratiu, d’espectacles, honorífics, etc. Comptem a més amb dades precises que informen de la planificació del viari, amb carrers enllosats flanquejats amb pòrtics, així com de la xarxa de clavegueram públic. Però faltava completar aquesta imatge de la ciutat amb l’estudi de les edificacions de caràcter privat, les domus. En aquest article tractarem de descriure les principals particularitats de l’arquitectura domèstica que, a Saguntum, caracteritza el manteniment de l’activitat constructiva a la ciutat al segle iii. Aquestes troballes aporten elements d’estudi nous per contextualitzar diversos aspectes d’una de les principals ciutats romanes del vessant mediterrani peninsular. PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Authors:Marc Mendoza Pages: 169 - 187 Abstract: Francesc Cambó feu múltiples creuers pel Mediterrani amb el seu iot, el Catalonia. El 1923, per Anatòlia i Grècia, i el 1925, per Egipte i el Llevant, comptà amb la presència de l’aventurer menorquí i hel·lenista aficionat Sadurní Ximénez. Els treballs que aquest darrer publicà posteriorment proporcionen una nova perspectiva sobre la naturalesa d’aquests viatges i ens serveixen també per acostar-nos a la seva obscura recerca historico-arqueològica. A més, aquests viatges es possible que sembressin les llavors dels projectes que engegaren immediatament després tant Cambó com Ximénez PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Authors:Esperanza Ortiz Palomar, Juan Á. Paz Peralta Pages: 191 - 202 Abstract: Es corregeix la identificació i la datació arqueològica d’un fragment de vidre amb repercussió rellevant i, paral·lelament, es documenta la troballa. Els continguts de fons tenen un tractament positiu per als artefactes d’èpoques més recents, revalorant el seu paper arqueològic en general i estratigràfic, espacial, funcional, social, econòmic i cultural, en particular. Aquest vidre és un exemple de baula representativa a la cadena diacrònica de la tecnologia vidriera i de la farmacologia. PubDate: 2022-09-05 Issue No:Vol. 53, No. 2 (2022)
Open Access journal
