JournalTOCs

TECA : Tecnologia i Ciència dels Aliments
Number of Followers: 0

This is an Open Access Journal

Open Access journal
ISSN (Print) 1137-7976 - ISSN (Online) 2013-987X
Published by Institut d'Estudis Catalans

[19 journals]

Sabies que…
- Authors: Diferents Autors
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Benvolguts nous socis i noves sòcies
- Authors: Montserrat Rivero i Urgell
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Notícies i activitats destacades
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Activitats 2021
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Activitats 2021-2022
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Activitats 2022
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Comunicació
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Publicar a TECA
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Vols fer-te soci/sòcia de l'ACCA'
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Beneficis per als socis i sòcies de l'ACCA
- Authors: Redacció Revista
  Abstract: -
  PubDate: 2022-12-01
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Editorial
- Authors: Montserrat Rivero i Urgell
  Abstract: -
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Sostenibilitat pesquera i salut humana
- Authors: Stefania Minuto, Angel Izquierdo, Elsa Lloret, Ricard Bou, Sebastián Biton-Porsmoguer, Manuel Alcaide, Arnau Carreño, Montserrat Demestre, Alfredo García de Vinuesa, Joan San, Sílvia Gómez, Josep Lloret
  Abstract: Els oceans proporcionen una sèrie de béns i serveis fonamentals, entre els quals hi ha la producció de bona part de l’oxigen que respirem; la regulació del clima i la mitigació de l’escalfament del planeta, i l’aprovisionament d’aliments. La difusió dels beneficis del consum de peix dins de la dieta mediterrània, en relació amb la salut dels consumidors pel seu contingut en omega-3 i altres nutrients, i amb la sostenibilitat ambiental, contribueix sens dubte al fet que cada vegada més es valori millor la qualitat dels productes pesquers, i també emfatitza la necessitat de recuperar i conservar els ecosistemes marins per tal de preservar i garantir la salut dels estocs pesquers, en un sistema alimentari sostenible. La sobreexplotació pesquera, el canvi climàtic i altres factors com la contaminació marina, la presència de patògens i de biotoxines, l’eutrofització (que causa desoxigenació), l’acidificació de les aigües i les espècies exòtiques posen en risc l’obtenció dels omega-3 necessaris per a la salut humana. Són greus problemes que afecten els hàbitats marins i la biodiversitat marina i, finalment, els recursos pesquers. Per aquest motiu cal proposar fonts noves d’omega-3 i alhora permetre la recuperació de les poblacions d’espècies sobreexplotades, així com donar suport als sistemes de pesca més sostenibles com la pesca artesanal. El 2022 va ser declarat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) l’Any Internacional de la Pesca i l’Aqüicultura Sostenible, amb l’objectiu de conscienciar de la importància que la pesca i l’aqüicultura a petita escala tenen per a la seguretat alimentària i la nutrició, l’erradicació de la pobresa i l’ús sostenible dels recursos naturals. Aquests sistemes productius a petita escala representen un exemple per promoure els canvis necessaris per assolir un sistema alimentari marí sostenible.
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Influència del canvi climàtic en la seguretat dels aliments. Un
problema real
- Authors: José Juan Rodríguez Jerez
  Abstract: El canvi climàtic afectarà diferents elements de la vida de les persones en el nostre planeta. Entre ells, un dels més importants es relaciona amb l’alimentació humana i, més concretament, amb la seguretat dels aliments que consumirem. La temperatura és determinant en el creixement dels microorganismes. D’aquesta manera, com més alta és la temperatura més de pressa creixen els microorganismes, i es troba una relació directa entre el nombre de microorganismes i la presència de patògens entèrics. En aquest sentit, s’espera un augment significatiu de brots de malalties de transmissió alimentària per salmonel·la, però també es produirà un augment de les malalties parasitàries i alguns virus, especialment els enterovirus. Això requerirà un esforç en el control de les condicions que permetin l’arribada d’aquests patògens als aliments, assegurar unes temperatures adequades de manteniment dels aliments i de cuina i una gestió adequada de les mesures d’higiene en la manipulació i el processament dels aliments.
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Carns vermelles i salut
- Authors: Montserrat Rivero i Urgell, Eulàlia Vidal Garcia, Cristina Andrés Lacueva, Montserrat Banqué Molas, M. dels Àngels Calvo Torras, Ricard Celorio-Sardà, Oriol Comas Basté, Xavier de Diego Navalón, Àngela Domínguez García, Juan Ramon Hidalgo Moya, Ascensión Marcos Sánchez, Montserrat Rabassa Jou, Mercè Raventós Santamaria, José Juan Rodríguez Jerez, Gloria Sabater Sales, Miquel Salgot de Marçay, Joan Tibau Font, Núria Torner Gràcia, Francesc Tresserra Casas, Joan Gabriel Vargas Olmo, Catherine Vidal Ortega
  Abstract: L’objectiu d’aquest article és presentar una visió científica sobre el consum de les carns vermelles en relació amb la salut i la sostenibilitat del planeta, i ajudar els professionals i els consumidors a reflexionar-hi i prendre les seves decisions. Hi ha una clara interdependència del canvi climàtic amb els models alimentaris i la nostra salut, tot relacionat amb diferents factors. Cal tenir present que no totes les formes d’alimentació, dietes o patrons alimentaris generen els mateixos impactes ambientals. Entre els aliments més «qüestionats» hi ha les carns vermelles de producció intensiva i els aliments processats. Aquest tipus d’aliments són consumits en majors quantitats i freqüència en les societats desenvolupades i sobretot en les zones més urbanitzades. Sabem que el 22 % de les morts que es produeixen al món es poden atribuir a l’alimentació (sobrealimentació, mala alimentació o desnutrició) i aquesta dada ens fa reflexionar sobre la importància d’escollir bé els aliments que prenem, les quantitats i la freqüència. També, cal ser conscients que el 14 % dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) provenen del bestiar, i un 30 % té a veure amb el sistema alimentari, la qual cosa aclareix la dimensió important de la influència del bestiar en la sostenibilitat alimentària. Una dieta equilibrada, basada en aliments variats, sobretot d’origen vegetal, és una alternativa possible per a la disminució de l’emissió de gasos (per gram de proteïna i caloria ingerida), i també és més saludable per reduir el risc de l’aparició de malalties cròniques no transmissibles. Caldrà avançar en una gestió ramadera ambiental més sostenible, fer un seguiment acurat d’impactes i eixamplar la producció vegetal (i el seu consum) en diversos sentits.
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
El menú pel canvi
- Authors: Ricard Celorio-Sardà, Júlia Montoliu-Boneu
  Abstract: Responsable d’un gran percentatge d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i processos relacionats amb el malbaratament energètic o la desforestació i la pèrdua de qualitat del sòl, l’envergadura i necessitat contínua de producció del sistema alimentari el converteixen en una peça clau en el marc de la sostenibilitat. En una societat en la qual cada cop més es valora la transició cap a alternatives respectuoses amb el nostre planeta, es va crear un grup de joves activistes motivats per contribuir en un sistema alimentari més sostenible. Aquest grup va elaborar un manifest que recollia diferents punts en els quals demanaven acció immediata en diversos aspectes. Entre ells es troben l’accessibilitat a l’alimentació, l’agricultura regenerativa, mesures de restricció i control del malbaratament alimentari, educació en nutrició, reavaluació de l’etiquetatge i les guies nutricionals amb una perspectiva de salut planetària, així com també una crida a l’estipulació de preus justos pels aliments. Aquest document, el menú pel canvi, va ser presentat a la conferència Future of Food del 2021 amb una gran acollida per part de responsables de la indústria i de polítiques de salut a Europa. La formació de grups de joves activistes com aquest és un reflex de la necessitat de canvi en el paradigma actual i de la demanda de la gent jove de ser escoltada. La transició cap a la sostenibilitat no pot deixar de banda els futurs consumidors, líders i polítics, que hem de poder disposar d’espais on se’ns escolti, es valori la nostra perspectiva per tal de construir un planeta on puguem viure en el futur proper i s’impulsi la responsabilitat climàtica.
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Dones científiques
- Authors: Montserrat Rivero i Urgell
  Abstract: Aquest article és la segona part de l’homenatge al reconeixement de les dones científiques, emprenedores i exemples per a totes. Seguint l’esquema del primer article, publicat al volum anterior de la revista, hi trobareu dones reconegudes internacionalment, altres catalanes i també dones membres de l’ACCA que han desenvolupat la seva activitat al voltant de l’alimentació en diversos àmbits.
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Cinquanta anys de Mercabarna, cinquanta anys de canvis
- Authors: Joaquim Ros i Saqués
  Abstract: El present article valora exactament l’evolució que hi ha hagut, en aquest període de temps, en els tres camps clau per al desenvolupament d’un mercat central: l’oferta (nombre d’operadors), la demanda (tipologia de compradors) i el producte (procedència). I ho fa, per fer-ho més entenedor, a través de tres quadres que, de forma esglaonada en el temps, deixen constància de com s’han produït aquests canvis en el marc d’una plataforma privilegiada on coincideixen habitualment els compradors i els venedors de producte fresc. La concentració empresarial del sector majorista i la seva adequació a tots els perfils de compradors creiem que responen a la baula necessària per aquest sector agroalimentari. I s’explica el perquè dels canvis a través del paper del gran protagonisme de tots ells, que no és altre que el consumidor. La seva quotidiana compra de producte fresc marca el que es ven i el que no, on es fa i on no, perquè les seves preferències van decantant productes i orígens que es venen i establiments, que acaben obrint més punts de venda o, al contrari, els acaben tancant.La implacable llei de l’oferta i la demanda agafa tota la seva força en la relació entre el productor/majorista/detallista i el consumidor. El consumidor penalitza i/o premia el producte venut en la botiga més adequada. Fins i tot l’anàlisi de totes aquestes dades podria ser, de ben segur, duta a terme per sociòlegs que hi trobarien explicacions de molt d’interès. Cinquanta anys és un bon període per seure i repassar aquesta petita part de la història d’aquest sector per qui ha estat en un lloc privilegiat i vol aportar en aquest escrit tot el que ha après, amb la màxima transparència en totes les xifres i els comentaris expressats.
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Tot recordant M. del Carmen de la Torre Boronat
- Authors: Lluís González Vaqué
  Abstract: -
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)
Conèixer el vostre microbioma us canviarà la vida
- Authors: Pere Castells Esqué Castells Esqué
  Abstract: -
  PubDate: 2022-11-30
  Issue No: Vol. 21 (2022)