JournalTOCs

Quaderns Agraris
Number of Followers: 0

This is an Open Access Journal

Open Access journal
ISSN (Print) 0213-0319 - ISSN (Online) 2013-9780
Published by Institut d'Estudis Catalans

[19 journals]

Les varietats catalanes d’olivera
- Authors: Antònia Ninot, Werner Howad, Agustí Romero
  Abstract: A Catalunya l’olivera ocupa el primer lloc pel que fa a superfície dels cultius llenyosos, amb una superfície estabilitzada al voltant de 110.000 ha, després del descens dels darrers anys. Les comarques amb major superfície són les Garrigues i el Baix Ebre, seguides del Montsià. La producció d’oli, entre 30.000 i 40.000 tones, segons els anys, s’obté majoritàriament de cinc varietats: l’arbequina, la morruda, la sevillenca, l’empeltre i la farga. La uniformització dels olis s’ha donat en moltes comarques, cosa que ha despertat l’interès per explorar varietats minoritàries i autòctones de diverses contrades, amb la ferma intenció de diferenciar-se d’altres àrees buscant l’estratègia de tipicitat d’un producte de qualitat. Catalunya és rica en biodiversitat, i les més de vuitanta varietats d’olivera identificades per l’IRTA fan possible que l’estratègia de qualitat diferencial tingui èxit. A més de les varietats tradicionalment conreades, hi ha altres varietats molt interessants des del punt de vista qualitatiu i nutricional. L’IRTA ha desenvolupat una tasca cabdal de recuperació, conservació i caracterització d’aquestes varietats. El Banc de Germoplasma de varietats catalanes d’olivera, amb seu a Constantí (Tarragonès), es dedica a la preservació i la caracterització dels recursos genètics catalans. Aquest article fa un repàs de la diversitat que hi ha a Catalunya tant en termes geogràfics com varietals, genètics i agronòmics, així com de les característiques dels olis de les varietats catalanes més representatives.
  Paraules clau: Olea europaea L., olivera, germoplasma, oli, conservació, variabilitat, caracterització.
  PubDate: 2019-06-12
  Issue No: Vol. 0 (2019)
Els estocs de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya: una eina
per a la mitigació del canvi climàtic
- Authors: Inma Funes, Robert Savé, Pere Rovira, Roberto Molowny-Horas, Josep M. Alcañiz, Emili Ascaso, J. Ignasi Herms, Carmen Herrero, Jaume Boixadera, Jordi Vayreda
  Abstract: Conèixer els estocs de carboni orgànic als sòls (E-COS) agrícoles, avaluar la importància de les variables que els expliquen i entendre’n la distribució pel territori, és crucial per a predir possibles situacions futures i dissenyar estratègies apropiades de mitigació i adaptació al canvi climàtic. En aquest estudi hem caracteritzat i modelitzat els E-COS agrícoles a Catalunya en superfície (0-30 cm) i en profunditat (30-100 cm), basant-nos en dades de 2.186 i 1.612 perfils de sòls, respectivament. A partir d’un conjunt de variables ambientals i mitjançant un enfocament estadístic, i) hem avaluat els efectes de les principals variables explicatives sobre la distribució del carboni orgànic del sòl (COS), ii) hem estimat els E-COS en funció dels tipus de cultius i iii) hem representat espacialment els estocs en superfície de COS agrícola a tot el país. Mentre que en superfície els E-COS depenen principalment de la textura del sòl i de variables dinàmiques, com ara el clima i les pràctiques agrícoles, en profunditat depenen principalment de les propietats físiques i químiques del sòl. D’acord amb el mapa resultant, el valor mitjà de l’estoc de COS en superfície per a l’agricultura catalana és de 4,88 ± 0,89 kg C·m-2 (1 kg·m-2 = 10 t·ha-1), amb un total de 47,9 Tg C [1 teragram = 1012 grams = 1 milió de tones (Mt)] per a tot el territori. Aquests resultats seran útils per a definir estratègies d’emmagatzematge de C a escala regional, basades encanvis d’usos del sòl i pràctiques de gestió agrícola sota un context de canviclimàtic.
  Paraules clau: canvi climàtic, agricultura mediterrània, carboni orgànic del sòl, emmagatzematge de carboni, gestió agrícola, geoestadística.
  PubDate: 2019-06-12
  Issue No: Vol. 0 (2019)
Dinàmica de les superfícies de conreu a Catalunya mitjançant
teledetecció en el període 1987-2012
- Authors: Òscar González-Guerrero, Xavier Pons-Fernández, Roger Bassols-Morey, Francisco Javier Camps-Fernández
  Abstract: L’objectiu d’aquest treball és l’estudi dels canvis succeïts a Catalunya durant els 25 anys transcorreguts entre 1987 i 2012 amb relació a les superfícies dedicades a l’agricultura. Es basa en les dades de les sis edicions del Mapa d’usos i cobertes del sòl de Catalunya (MUCSC), obtinguts mitjançant la classificació automàtica d’imatges de satèl·lit del programa Landsat, que posa de relleu els avantatges d’aquest tipus d’informació per a l’estudi de grans extensions de terreny en llargues sèries temporals. Els resultats mostren que la superfície mitjana ocupada per conreus a Catalunya al llarg d’aquests anys se situa en el 32 %, amb predomini dels conreus de secà per sobre dels de regadiu (24 % i 8 %, respectivament) i dels herbacis per sobre dels llenyosos (20 % i 12 %, respectivament). La superfície ocupada per aquesta coberta ha anat disminuint durant el període d’estudi a una velocitat mitjana de gairebé 8.000 ha/any, tot i que l’acceleració mitjana (-47 ha/any2) sembla indicar que el procés de regressió s’està frenant, particularment els darrers anys. Aquesta pèrdua afecta principalment els conreus de secà, mentre que el regadiu es manté força estable, i es deu sobretot a l’abandonament de terres i la posterior renaturalització dels camps, així com a l’augment de les superfícies urbanitzades (en aquest cas, en especial a les comarques de la costa central). Malgrat les pèrdues, apareixen noves terres de conreu en comarques de les terres de Lleida, a Osona i a l’Empordà.
  Paraules clau: teledetecció, Landsat, MUCSC, conreus, canvis en les cobertes del sòl.
  PubDate: 2019-06-12
  Issue No: Vol. 0 (2019)
El cooperativisme agrari a Catalunya: orígens i situació actual
- Authors: Jordi Vives-Xiol
  Abstract: En molts casos, les cooperatives agràries a Catalunya són un model empresarial més que centenari. L’article repassa els orígens i els antecedents de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), l’entitat que les agrupa i representa. Així mateix, es fa referència a la gènesi i desenvolupament del Pla marc del cooperativisme agrari de Catalunya i als principals indicadors del que representen les cooperatives agràries del país a partir de les dades obtingudes per la FCAC en l’anuari socioeconòmic que publica cada any.
  Paraules clau: cooperativa agrària, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Pla marc del cooperativisme agrari, anuari socioeconòmic, activitats agroalimentàries, facturació.
  PubDate: 2019-06-12
  Issue No: Vol. 0 (2019)
Sobre races i etnologia animal a Catalunya
- Authors: Pere-Miquel Parés-Casanova
  Abstract: En aquest article, l’autor fa un repàs del que considera que són els grans moments en l’estudi de les races autòctones catalanes, i hi destaca que la majoria han estat estudis més de caire etnogràfic que etnològic, si entenem l’etnografia com una «etnologia descriptiva», i sovint no s’ha superat el primer pas per a l’anàlisi etnològica, que ultrapassa la simple observació externa. A més, s’hi exposen alguns tòpics que planen sobre el concepte de raça, i l’autor destaca la importància d’anar més enllà de considerar-les com a mers dipositaris d’un patrimoni gènic.
  Paraules clau: animals domèstics, etnografia animal, zootècnia.
  PubDate: 2019-06-12
  Issue No: Vol. 0 (2019)
Bases de dades de disponibilitat alimentària: llacunes estadístiques i
propostes de millora
- Authors: Ramon Clotet, Eusebi Jarauta-Bragulat, Yvonne Colomer
  Abstract: La disponibilitat d’aliments per a la població humana («fam zero») és un dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats el 2015 per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). La complexitat de la solució del problema de la manca d’aliments per a la població humana mundial exigeix dades fiables a fi de desenvolupar polítiques i estratègies adequades. Tradicionalment s’ha relacionat la producció fotosintètica (agricultura, ramaderia de pastura, pesca, etc.) amb la disponibilitat alimentària, però, atès que una part d’aquesta producció es destina al mercat global d’energia (biocombustibles i altres), resulta que només una part del total de la producció fotosintètica arriba a l’alimentació humana. Si s’analitzen les bases de dades més importants del món agroalimentari, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, es comprova que la informació que aporten no està adequadament estructurada per tal de dur a terme un balanç acurat dels diferents destins de la producció/energia fotosintètica i poder, així, determinar quina és la proporció destinada realment al consum alimentari de la població humana. Per aquest motiu, en aquest treball es defineix un «coeficient d’aprofitament fotosintètic del sistema alimentari», amb l’objectiu de caracteritzar la proporció esmentada. Així mateix, es fa una proposta per tal d’adequar les bases de dades estadístiques als criteris globals de destí de la producció, amb la finalitat que els estudis prospectius sobre el sistema alimentari global puguin ser més rigorosos i acurats.
  Paraules clau: sistema alimentari global, disponibilitat alimentària, fotosíntesi, producció alimentària, estadística, prospectiva.
  PubDate: 2019-06-12
  Issue No: Vol. 0 (2019)
Rellegint Keynes: implicacions per a la implementació de la
bioeconomia circular
- Authors: Adriano Raddi
  Abstract: La bioeconomia circular podria representar part de l’alternativa al capitalisme lineal i a l’atzucac del creixement sostenible en la mesura que serà capaç de prioritzar un enfocament local, un canvi de paradigma dirigit pel decreixement i la prevalença dels criteris polítics per damunt dels exclusivament econòmics. Davant de les reticències dels partidaris del mercat lliure, resulta interessant rellegir un assaig de Keynes en què s’argumenta que un altre camí és possible: «No es tracta d’arrancar les arrels, sinó d’ajudar la planta a créixer en una altra direcció». (Keynes, 1933, p. 758).
  Paraules clau: bioeconomia circular, decreixement, economia local, macroregions, proteccionisme, subsidiarietat.
  PubDate: 2019-06-12
  Issue No: Vol. 0 (2019)