for Journals by Title or ISSN
for Articles by Keywords
help
Journal Cover
Revista Catalana de Musicologia
Journal Prestige (SJR): 0.101
Number of Followers: 0  

  This is an Open Access Journal Open Access journal
ISSN (Print) 1578-5297 - ISSN (Online) 2013-3960
Published by Institut d'Estudis Catalans Homepage  [19 journals]
  • Corpus d'escrits musicals en l'obra de Ramon Llull

    • Authors: Marcel Camprubí
      Abstract: Ramon Llull (c. 1232 - c. 1316) és una figura a bastament estudiada des de diverses disciplines que, tanmateix, no ha rebut gaire atenció per part de la musicologia tot i presentar una vessant musical de notable interès. El present article ofereix el Corpus d'escrits musicals en l'obra de Ramon Llull, un buidatge sistemàtic dels materials de temàtica musical que apareixen en l'obra del mallorquí. A més, s'examinen els estudis fets sobre aquesta temàtica anteriorment, així com les obres que Llull, trobador en la seva joventut, va escriure per ser cantades
      PubDate: 2017-03-21
       
  • L'himnari SMV 62 de la seu de Mallorca. Descripció i proposta
           musical

    • Authors: Romà Escalas i Llimona
      Abstract: Després d'una nova revisió de l'original de l'himnari SMV 62 de la seu de Mallorca, basant-nos en les obres dels 145 folis actuals, hem actualitzat i completat l'índex del seu contingut, complementat amb informació específica sobre els set tipus de notació diferents que s'hi observen. Proposem, a partir d'aquesta informació, establir una nova base de treball per afrontar els estudis i les transcripcions posteriors amb més rigor històric i interpretatiu. Les variants i els afegits sobre la notació original de les obres ens porten cap a una nova datació. Com a conclusió, proposem recuperar els folis extraviats, anunciem una transcripció i un estudi crític i una proposta musical relacionada amb la música de l'època de Ramon Llull a Mallorca.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • Lamentacions del profeta Jeremies procedents del convent dels Socors de
           Ciutadella: una font musical del segle XV a l'Illa de Menorca

    • Authors: Jaume Escandell Guasch
      Abstract: A través d'aquest article oferim una primera aproximació a una font musical custodiada a l'Arxiu Diocesà de Menorca — procedent del convent dels Socors de Ciutadella— que fins al moment encara no ha estat estudiada. Es tracta d'un conjunt de fragments de cant pla que formen part de les Lamentacions del profeta Jeremies que presenten la particularitat d'incorporar una part polifònica al final: un fals bordó a tres veus que, pels seus trets estilístics, s'ha de situar cronològicament dins el segle XV, de manera que constituiria, ara per ara, el document més primerenc amb polifonia escrita localitzat a l'illa de Menorca.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • Los Libros impresos de polifonía en la Biblioteca de Catlunya
           (1503-1628)

    • Authors: Andrea Puentes-Blanco
      Abstract: La Biblioteca de Catalunya conserva una col·lecció de vuitanta llibres impresos de polifonia publicats entre 1503 i 1628. És una de les col·leccions d'impresos musicals més riques i variades que es conserven en arxius i biblioteques de la península Ibèrica i l'única, coneguda, que contingui exemplars de les primeres edicions d'Ottaviano Petrucci. El conjunt d'impresos no procedeix d'una institució eclesiàstica en concret, sinó que va arribar als fons de la Biblioteca, a començament del segle passat, a través de les col·leccions personals de diferents estudiosos i bibliòfils, i d'adquisicions o donatius posteriors de diverses procedències. Això no obstant, es desconeix la institució o persona que posseïa aquests llibres en els segles XVI i XVII. Aquest article presenta un cens complet de la col·lecció d'impresos de la Biblioteca de Catalunya i rastreja el possible origen d'alguns d'aquests llibres a través d'inscripcions i indicis d'ús trobats en els folis i les cobertes i d'inventaris de llibres conservats en arxius de Barcelona.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • El manuscrit 59 del Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Nous
           repertoris, noves perspectives

    • Authors: Bernat Cabré i Cercós
      Abstract: Amb la descripció del contingut i l'anàlisi codicològica del manuscrit 59 del Centre de Documentació de l'Orfeó Català, es dóna notícia d'una font de primer ordre de repertori polifònic religiós escrit a cavall dels segles XVI i XVII i que fins ara ha restat completament desconeguda. El manuscrit ens apropa al coneixement del repertori que es podria haver cantat a centres religiosos de Vic i Barcelona, representa una font alternativa de composicions localitzades en altres manuscrits i ens aporta composicions inèdites algunes de les quals han permès ampliar el catàleg d'alguns compositors, com també atribuir-ne a compositors sense obra coneguda fins ara.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • Felip Parellada. Dos mestres de capella de la seu de Girona amb el mateix
           nom

    • Authors: Francesca Roig i Galceran
      Abstract: El nom de Felip Parellada figura en les relacions de mestres de capella que exerciren a la catedral de Girona en el segle XVII com a titular del càrrec entre 1664 i 1682. Un estudi sobre els mestres de capella de les parròquies de Sant Antoni Abat de Vilanova i de Santa Maria de la Geltrú ens ha portat a constatar que, de fet, els titulars del magisteri de la seu gironina amb aquest nom van ser dos: Felip Parellada Alegret (Vilanova i la Geltrú, 1628 - Girona, 1669), que va exercir entre 1661 i 1669, i Felip Parellada Mata, el seu fill (Vilanova i la Geltrú, 1653 - Banyoles, 1704), que el va substituir en el càrrec fins a l'any 1682. Amb aquest article volem desfer l'equívoc i posar a l'abast les dades biogràfiques que hem pogut recollir d'aquests dos mestres de capella.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • Pau Llinàs i la vida a Santa Maria del Pi (1711-1749): biografia i
           inventari

    • Authors: Carles Badal
      Abstract: Entendre les nostres maneres de fer musicals passa necessàriament per l'estudi dels compositors consolidats en l'àmbit historiogràfic, però les menudeses i els matisos de la música catalana vénen també definits pels petits noms i la tramesa directa de coneixements entre mestres i deixebles. La intenció d'aquest estudi és inventariar l'obra de Pau Llinàs coneguda fins al moment, realitzant una cerca exhaustiva pels fons coneguts i catàlegs actualment disponibles. Aquesta tasca necessària vol donar certa visibilitat a un modest compositor que formava part d'un entramat professional d'abast nacional, i intentar definir el personatge recollint les dades publicades fins ara i, sobretot, ampliant-les. Per fer això, l'article realitza, primer, un esbós del panorama musical religiós de la ciutat i aprofundeix, a continuació, en la vida eclesiàstica del compositor. Aquest recorregut es realitza, fonamentalment, a partir de l'estudi de la documentació que es pot trobar a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, on Llinàs exercí com a mestre titular durant trenta-set anys.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • Tres versions d'un responsori del dia de Corpus, "Qui manducat carnen
           meam", d'Emmanuel Gònima

    • Authors: Reinald Dedies
      Abstract: Del mestre de capella de la seu de Girona Emmanuel Gònima s'han conservat tres versions del responsori de matines «Qui manducat carnem meam». Per explicar tal redundància, no n'hi ha prou amb la importància de l'ofici de matines en la pràctica litúrgica i social al segle XVIII. Intervé, sobretot, l'evolució estilística del mestre i, amb ell, de l'escriptura musical al llarg del segle XVIII, amb una desaparició progressiva de la policoralitat, que s'evidencia analitzant les tres versions.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • Les flautes de vidre del Museu de la Música de Barcelona (1839-1844)

    • Authors: Montserrat Gascón
      Abstract: París, 1806. Claude Laurent, rellotger parisenc, patenta un instrument que captiva alhora músics i aristòcrates de tot Europa: una flauta de vidre, argent i — en ocasions— amb incrustacions de pedreria que sedueix fins i tot Napoleó Bonaparte i el tsar de Rússia Alexandre I. La genialitat del seu model no es limita al material emprat, sinó que, per tal d'integrar el mecanisme en el vidre, Laurent idea un sistema de subjecció de les claus que perdura encara avui en dia en la construcció dels instruments de vent. El Museu de la Música de Barcelona conserva dos exemplars del constructor parisenc registrats com a adquisició l'any 1944, sense més dades que ens ajudin a explicar la seva arribada a la ciutat. La restauració d'un d'ells em va oferir la possibilitat d'interpretar diversos concerts amb aquest instrument tan especial. El present treball és fruit del meu afany per aprofundir en un episodi de la història de la flauta tan fascinant com poc conegut i estudiat fins al moment.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • Baldomer Cateura (1856-1929). El piano-pédalier, la mandolina espanyola i
           el trípode de subjecció: apunts sobre la recepció dels seus invents

    • Authors: Anna Maria Anglada i Mas
      Abstract: Baldomer Cateura i Turró (1856-1929), fill de Palamós, va inventar la mandolina espanyola, el trípode de subjecció i va editar el mètode de la Escuela de mandolina española; també és seva l'autoria del piano-pédalier, un sistema de pedals que permetia més sonoritats al piano. Aquests invents arriben a la societat barcelonina a finals del segle XIX, després de la seva etapa com a intèrpret de bandúrria. Cateura es va relacionar amb grans músics de la seva època, com Felip Pedrell, Manel Burgès, Camille Saint-Saëns, Francesc Tàrrega, Carlos Terraza i Miquel Llobet. A finals del segle XIX, se li fa una gran difusió mediàtica, després de mostrar els seus invents en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona l'any 1896, i més tard en l'Exposició Universal de París, l'any 1900. A part d'aquests llocs, va ser present arreu d'Europa, on va internacionalitzar els seus enginys musicals. Aquest article permet aprofundir en la recepció dels seus invents, mostrant una nova perspectiva que aborda l'entorn social de la presentació del seu treball com a inventor, músic i fabricant; som conscients de la manca de material i d'estudi que encara resten per fer de Cateura.
      PubDate: 2017-03-21
       
  • El pare Robert de la Riba, figura cabdal de la música per a orgue en
           la Catalunya del segle XX

    • Authors: Josep Maria Gregori i Cifré
      Abstract: El pare Robert de la Riba (1912-1999), caputxí, es formà amb C. Pellicer, J. Pahissa, A. Galliera, J. Lamote de Grignon i J. Zamacois. La seva empremta musical es féu sentir a bastament en la vida artística de Barcelona durant la segona meitat del segle XX. Per una banda, des del magisteri musical de l'escolania de Nostra Senyora de Pompeia, entre 1946 i 1969, i, per l'altra, des de les consoles dels orgues del Palau de la Música Catalana i del Santuari de Pompeia de Barcelona. El seu desig d'apropar i suscitar l'interès per l'orgue — un instrument força desconegut en aquella època, i en segons en quins cercles, fins i tot, menystingut—, el va menar a presentar transcripcions d'obres cèlebres de W. A. Mozart, L. Van Beethoven, F. Mendelsshon, J. Strauss, F. Chopin, F. Grofé, J. Turina i J. Guridi que, al costat del repertori organístic bachià i del de l'escola romàntica francesa, feia les delícies del públic que assistia als concerts matinals d'orgue dels diumenges al Palau de la Música, entre els anys 1952 i 1956. D'altra banda, des de l'orgue de Pompeia, a partir de 1970 i fins a finals dels anys noranta, va programar cicles anuals de concerts d'orgue, que presentava en forma de cursos, entre els mesos d'octubre i abril, on setmana rere setmana donava a conèixer autors, formes, estils i èpoques. Des de la tribuna de Pompeia interpretà per primera vegada a Barcelona l'Opera omnia d'orgue de J. S. Bach, al costat del repertori organístic de F. Mendelssohn, R. Schumann, F. Liszt, J. Brahms i l'escola francesa de C. Franck, E. Gigout, F. A. Guilmant, C. M. Widor, L. Boëllmann, C. Tournemire, M. Dupré i L. Vierne. De fet, el model organístic del pare Robert de la Riba encara va seguir bastant de prop el de l'escola francesa, així com també la italiana de M. E. Bossi, formada per grans organistes, improvisadors i compositors. L'edició de la seva Música per a orgue (Tritó, 2001 i 2008) ha posat a l'abast dels organistes el seu repertori compositiu, a la qual cosa hi ha col·laborat, sens dubte, l'edició del CD d'Heinrich Walther (SEdeM, 2006). Tanmateix, seria de gran interès per al coneixement de la riquesa de la música catalana del segle XX poder disposar de l'edició impresa d'una part important de la seva obra que encara roman desatesa, en especial la Rapsòdia nadalenca (1947) per a solistes, cor i orquestra; El pessebre per a 4 veus i orquestra, i la col·lecció de 24 cançons catalanes per a soprano i piano. Catalunya, un país massa sovint desagraït amb els seus músics, va deixar passar sense pena ni glòria el 2012, centenari del seu naixement, i va desaprofitar, així, una magnífica ocasió per a recuperar l'obra i la figura d'un dels seus grans organistes i compositors del segle XX. Sense la figura del pare Robert de la Riba no es pot explicar ni la recuperació de l'orgue com a instrument concertístic en el marc de la Barcelona de la postguerra, ni la panoràmica de la creació musical catalana en el decurs de la segona meitat del segle XX.
      PubDate: 2017-03-21
       
 
 
JournalTOCs
School of Mathematical and Computer Sciences
Heriot-Watt University
Edinburgh, EH14 4AS, UK
Email: journaltocs@hw.ac.uk
Tel: +00 44 (0)131 4513762
Fax: +00 44 (0)131 4513327
 
Home (Search)
Subjects A-Z
Publishers A-Z
Customise
APIs
Your IP address: 3.80.177.176
 
About JournalTOCs
API
Help
News (blog, publications)
JournalTOCs on Twitter   JournalTOCs on Facebook

JournalTOCs © 2009-