for Journals by Title or ISSN
for Articles by Keywords
help
Similar Journals
Journal Cover
Revista Catalana de Musicologia
Journal Prestige (SJR): 0.101
Number of Followers: 0  

  This is an Open Access Journal Open Access journal
ISSN (Print) 1578-5297 - ISSN (Online) 2013-3960
Published by Institut d'Estudis Catalans Homepage  [19 journals]
  • De su puño y letra: la dualidad de María Barrientos en los
           albores del siglo XX

    • Authors: Virginia Sánchez Rodríguez
      Abstract: En aquest treball oferim un acostament a l'entorn professional i personal de la soprano catalana María Barrientos en la seva etapa de joventut, quan, amb poc més de vint anys, la cantant ja s'havia convertit en una diva de visibilitat internacional. Per a això, proposem l'estudi inicial d'una petita col·lecció d'epístoles enviades a l'empresari José Bilbao entre el 1905 i el 1906, actualment conservades a la Biblioteca de Catalunya. La lectura d'aquestes fonts primàries, de forma paral·lela a una selecció de fonts hemerogràfiques de l'època, pretén obtenir més coneixement d'aquest doble context, laboral i privat, d'una reconeguda figura de l'òpera com María Barrientos.
      PubDate: 2019-01-16
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Baltasar Samper, compositor: el redescobriment d'un músic
           català a l'exili

    • Authors: Amadeu Corbera Jaume
      Abstract: El mallorquí Baltasar Samper i Marquès (1888-1966) fou un dels músics més destacats del primer terç del segle XX i formà part de l'elit musical catalana fins a l'esclat de la Guerra Civil. Un llarg exili, primer a França i més tard a Mèxic, d'on ja no tornà, l'ha convertit en una figura quasi oblidada, relegada a un segon pla, només amb l'excepció de la seva feina com a etnomusicòleg en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), prou coneguda avui en dia. Tanmateix, Samper fou un compositor destacat i el coneixement de la seva obra és actualment gairebé ignorat, més enllà d'algunes composicions. En aquest article presentam una revisió dels treballs sobre Samper i la llista d'obres conegudes fins ara. A més, donam a conèixer públicament, per primera vegada, la descripció inicial, però completa, de l'important fons documental personal del músic guardat durant cinquanta anys per la seva família a Mèxic.
      PubDate: 2019-01-16
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • La col·lecció de música Baldelló: inventari,
           catalogació i estudi

    • Authors: Carles Badal Pérez-Alarcón
      Abstract: La Col·lecció de Música Baldelló és una recopilació de documents factícia creada a mitjan segle XX pel musicòleg i mossèn Francesc Baldelló. La col·lecció s'alimentà, bàsicament, de documents relatius a la capella de música de Santa Maria del Pi, majoritàriament del segle XIX, tot i que també se'n troben d'altres èpoques. Aquest conjunt de documents, testimoni d'antigues maneres de fer arxivística, resulta una peça clau per a la reconstrucció històrica de la capella musical esmentada. Malgrat la longevitat de la col·lecció, encara en mancava un estudi exhaustiu que n'analitzés el contingut i el posés en coneixement de la comunitat científica per facilitar noves propostes al voltant de l'estudi d'aquesta capella de música. El present article vol resoldre aquest petit greuge explicant, en una primera part, el procés pel qual s'ha inventariat i publicat el catàleg oficial de la col·lecció, i, en una segona part, oferint un estudi del seu contingut mitjançant casos concrets i propostes per a futures cerques vinculades a aquesta institució, tan antiga i significativa per a la parròquia de Santa Maria del Pi.
      PubDate: 2019-01-16
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • La preocupació per les trompes de l'Orquestra Pau Casals

    • Authors: Pepe Reche Antón
      Abstract: L'any 1920, Pau Casals va fundar una nova orquestra a Barcelona amb el seu nom: l'Orquestra Pau Casals. Junt amb altres raons de caràcter personal i professional, el seu objectiu era establir a la capital catalana una orquestra de primer nivell, com les que havia conegut a tot el món — especialment als Estats Units— en la seua carrera com a solista. Una de les seues preocupacions principals en la creació d'aquesta institució musical va ser la configuració del quartet de trompes. Aquest article argumenta la inquietud manifesta de Casals pels trompistes de l'orquestra, en un dels moments més destacats de la història de la música al país i en un temps de transformació de l'instrument, tant per la recepció d'un nou repertori simfònic — en què destaquen les composicions de Richard Strauss— com per l'existència de notables canvis organològics per a adaptar la trompa a les exigències i necessitats d'aquestes noves obres.
      PubDate: 2019-01-16
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • De Palamós al Teatre Tívoli de Barcelona: Retorn (1921), de Josep Sancho
           Marraco i Miquel Roger Crosa

    • Authors: Anna Maria Anglada i Mas
      Abstract: El drama líric Retorn, de l'escriptor Miquel Roger Crosa i el compositor Josep Sancho Marraco, es va estrenar el dia 6 de gener de 1922 al Teatre Carmen de Palamós. Estigué escenificat per membres de l'Orfeó Aucellada, entitat fundada l'any 1913 que mantenia una gran activitat associativa tot organitzant concerts estables anuals i participant en els aplecs comarcals de la Germanor d'Orfeons de Catalunya. Miquel Roger en va ser un dels membres fundadors i hi ocupava el càrrec de mestre director. També va ser el creador de la revista local Marinada i promotor dels Jocs Florals del 1914. Durant aquest període mantingué una gran relació epistolar amb el compositor Josep Sancho Marraco que reflecteix la seva amistat i complicitat per a tirar endavant el projecte que acabaria fructificant amb la creació de l'obra de teatre líric Retorn. S'escenificà a Palamós en dues ocasions, després una vegada al Teatre Principal d'Olot i, finalment, alguns cops al Teatre Tívoli de Barcelona. La representació de Retorn fou de les últimes activitats, amb gran reconeixement popular, de totes les que realitzà aquesta agrupació de cantaires, ja que a partir del 1923 l'activitat orfeònica minvà. Aquesta representació es convertí en el referent d'una època, d'una gent i d'una vila que, en l'inexorable pas del temps, es recordava amb nostàlgia; fins avui, que n'analitzem els fets que en propiciaren la creació, la producció i la recepció.
      PubDate: 2019-01-16
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Maria Vallès Sostres: cent anys del naixement d'una nena prodigi

    • Authors: Sandra Soler Campo
      Abstract: Durant les primeres dècades del segle xx van tenir lloc grans canvis per a la humanitat. En poc temps, es van produir fets polítics i descobriments tecnològics i científics que van transformar la vida quotidiana molt més de pressa que en els segles anteriors. En l'àmbit artístic, la música no va ser-ne una excepció. En aquest context d'avantguardes va néixer a Mequinensa la pianista Maria Vallès, que es traslladà amb la seva família a Barcelona amb un futur molt prometedor. Aquest avenir serà truncat per la Guerra Civil, l'agitació cultural i social i una mort prematura. Del naixement d'aquesta nena prodigi ara fa tot just cent anys.
      PubDate: 2019-01-16
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Beata Cecilia: un manuscrit musical del Mas Rossinyol

    • Authors: Romà Escalas i Llimona
      Abstract: Manuscrit musical de pergamí amb text i música, trobat en una coberta que contenia documents notarials. El foli procedeix, probablement, d'un cantoral del segle XIII. La notació musical és sobre un digrama amb dues claus i el cant pla està escrit en neumes quadrats. En el quart sistema comença el cant de Beata Cecilia, del qual es conserva la primera estrofa i la meitat de la segona. La particularitat del manuscrit és la seva perfecta conservació, cosa que ens permet fer-ne una lectura i transcripció de gran fidelitat, de la qual donem dues possibilitats, d'acord amb l'època: una de gregoriana sense mesura i una altra de mesurada, conseqüència de les influències del cant d'orgue. El seu entorn geogràfic en situa la procedència als voltants del monestir de Montserrat.
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Pere Vila (ca. 1465-1538), organista de les catedrals de Vic i València,
           probable autor del magnificat A 4 (BC: M 1167, OLIM E: TarazC 2/3)

    • Authors: Josep Maria Gregori i Cifré
      Abstract: Pere Vila (ca. 1465-1538) fou el primer membre d'una nissaga de cinc organistes i compositors, que van regir les organisties de les catedrals de Vic, València, Lleida i Barcelona, entre el darrer quart del segle XV i el primer terç del XVII. Format, probablement, amb Gabriel Terrassa a Barcelona, fou organista de les catedrals de Vic (1502-1509, 1523) i València (1510-1517, 1522, 1525-1538). La seva estada a València coincidí amb la presència de Mateu Fletxa al capdavant del magisteri de la capella, època en què el seu jove nebot Pere Alberch (1517-1582) hi completà la formació. La identitat de Pere Vila no tan sols ha estat habitualment confosa amb la de Pere Alberch, sinó que ha generat dubtes raonables a l'hora d'establir el catàleg de l'obra d'ambdós compositors, arran de la diversitat de fonts en què l'autoria ha pervingut sota una única forma nominal: «Vila». En l'estudi es fa l'atribució del Magnificat (BC: M 1167, olim E: TarazC 2/3) a Pere Vila i se'n presenta la transcripció al seu terme.
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Els orgues grans de Montserrat (I): des del segle XVI fins al 1811

    • Authors: Ramon Oranias i Orga
      Abstract: Estudi de les característiques tímbriques dels instruments que han intervingut en el culte montserratí, des de l'inici del segle XVI fins a la destrucció del monestir per les tropes franceses (1811). Disposem, a partir del 1506, de les primeres dades sobre l'instrument de l'antiga esglesiola romànica. Possiblement va ser un orgue de caràcter gòtic tardà, del qual no coneixem ni la disposició ni l'orguener, però que pervingué fins al 1599, any del trasllat de la santa imatge a la nova església. En aquest cas, l'orguener Jordi de Mendoça és l'encarregat de bastir el nou instrument. Possiblement no l'acabà, i fou Francesc Bordons qui el portà a terme. Orgue admirat pel seu fill Francesc-Lluís Bordons i Gatuelles. També treballà a Montserrat fra Bartomeu Triay, però no realitzà l'orgue major, com fins ara es creia, sinó que basteix el que serà «l'orgue dels escolans», instrument col·locat al presbiteri. Antoni Boscà i Llorens refà l'orgue principal el 1737. A partir dels seus treballs en altres llocs del país, a més de les indicacions deixades pels compositors montserratins, podem entreveure la disposició d'aquest gran instrument. Ens hi ajuda el gravat d'Alexandre Laborde (1808).
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Relació entre la música i el text en la música religiosa del Barroc
           hispànic: de la retòrica a la música

    • Authors: Jordi Rifé i Santaló
      Abstract: S'aporta una visió general del nexe entre la música i el text en obres religioses — litúrgiques i en romanç— de compositors del Barroc musical hispànic (Victoria, Cererols, Ruiz Samaniego, Valls, Comes, Gómez Camargo, Vallès i Literes). Es posa de manifest la relació entre retòrica i llenguatge musical. Es revisen diversos tractats musicals hispànics del moment, per tal d'extreure'n els trets que configuren el pensament retoricomusical. S'interrelacionen aquestes obres amb els tractats europeus de l'època, singularment els de Burmeister i de Kircher. De les figures retoricomusicals detallades en els documents, es confecciona l'anàlisi que s'aplica a fragments musicals de les obres dels compositors esmentats. Les conclusions palesen, entre d'altres, que l'ornatus de la retòrica vehiculava la sintaxi del llenguatge musical, que responia, així, als tres objectius de la comunicació verbal de l'època: docere, delectare et movere.
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Aspectes al voltant de la mort de Miquel Selma, mestre de capella a la
           Catedral de Barcelona a mitjan del segle XVII

    • Authors: Josep M. Salisi i Clos
      Abstract: El treball mostra els aspectes coneguts de la vida del músic Miquel Selma, mestre de capella a les catedrals de Sogorb i Barcelona al segle XVII, a més de la seva mort i tot el que l'envoltà. Es presenten els documents notarials a propòsit de la mort de Selma, això és, el testament i l'inventari i la subhasta dels seus béns. Els documents exposen com devia ser la vida del mestre de capella a casa seva, totes les seves pertinences i les persones que tingué a la vora en el seu traspàs.
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Vilancets "De negre" catalans del segle XVII

    • Authors: Josep Pujol i Coll
      Abstract: L'article posa en context una dotzena de vilancets catalans barrocs conservats en partitura o en text. Són vilancets còmics «de negre» — segons la terminologia de l'època—, protagonitzats per esclaus negres, molt freqüents des del segle XVI fins al segle XVIII. Els vilancets s'emmarquen dins les ocasions festives en què eren representats, s'aporta l'autoria de moltes lletres i se n'assenyalen els préstecs intertextuals necessaris per comprendre l'abast del fenomen. Finalment, s'hi apunten les raons del seu èxit sostingut al llarg de dos segles: la recreació d'uns personatges que suposen una «alteritat domesticada» molt útil a la Contrareforma i la vehiculació d'un humor d'arrel profana, que dona una sortida controlable als excessos d'èpoques anteriors.
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • L'excepcional orgue (1756-1835) d'Antoni Boscà per al convent
           de Sant Agustí nou de Barcelona

    • Authors: Miquel González i Ruiz
      Abstract: L'any 1756, la imminent finalització del nou complex conventual de Sant Agustí al Raval barceloní obligà els frares a acordar la construcció d'un orgue monumental que havia de ser capaç d'omplir de música un dels temples més grans de la ciutat. El conegut orguener Antoni Boscà en va ser l'autor, i va dissenyar un dels exemplars més innovadors i espectaculars de la seva factoria. Els orgueners més famosos de l'època a Barcelona van treballar en el seu manteniment fins que fou destruït totalment el maig de 1835.
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
  • Una aproximación a la biografía del músico gallego Gerardo Gómez
           Veiga, Curros (1866-1921)

    • Authors: Leslie Freitas de Torres
      Abstract: El segle XIX a Espanya va ser una centúria canviant i inestable; aquests canvis es van denotar en l'amalgama de moviments socials, polítics, ideològics, econòmics i culturals, que permeten recalcar l'afirmació anterior i mostren el XIX com un segle de desenvolupament cultural, especialment en la proliferació de músics a Santiago de Compostel·la. Un exemple va ser Gerardo Gómez Veiga, àlies Curros, que va treballar com a violinista a la capella de música de la catedral compostel·lana, va ser professor al Col·legi de Sordmuts i de Cecs i a l'Escola Normal Superior de Mestres de Santiago, va dirigir la banda municipal i participà de diverses agrupacions musicals. Les fonts utilitzades per dur a terme aquest treball investigador estan dividides en primàries i secundàries. Des del punt de vista de la musicologia històrica, el nostre objectiu és donar a conèixer la trajectòria personal d'un músic polifacètic, la contribució del qual va ser molt significativa per a la disseminació musical a la comarca.
      PubDate: 2019-01-15
      Issue No: Vol. 11 (2019)
       
 
 
JournalTOCs
School of Mathematical and Computer Sciences
Heriot-Watt University
Edinburgh, EH14 4AS, UK
Email: journaltocs@hw.ac.uk
Tel: +00 44 (0)131 4513762
Fax: +00 44 (0)131 4513327
 
About JournalTOCs
API
Help
News (blog, publications)
JournalTOCs on Twitter   JournalTOCs on Facebook

JournalTOCs © 2009-