Journal Cover
Dossiers Agraris
Number of Followers: 0  

  This is an Open Access Journal Open Access journal
ISSN (Print) 1135-2108 - ISSN (Online) 2013-9772
Published by Institut d'Estudis Catalans Homepage  [19 journals]
  • Presentacions

    • Authors: Salus Álvarez Vidal, Pilar Just Trilles
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Història dels orígens de la Garnatxa negra

    • Authors: Josep M. Puiggròs i Jové
      Abstract: Quan parlem de garnatxa primer de tot haurem de distingir entre què entenem avui per vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau com a formes més importants de designar amb interrogant un mateix cep o un mateix vi. Aquest serà el punt a desenvolupar en aquesta comunicació. A partir del segle XIII, en textos literaris o documents de reis i nobles trobem citada la vernaccia, que podria ser una sinonímia de la garnatxa. Però avui hi ha autors que ho descarten i proposen que la vernaccia és un vi blanc dolç que a l'època medieval es va estendre, a partir de la Ligúria, des de Gènova a diverses corts europees com la Corona catalanoaragonesa, la francesa i l'anglesa, entre d'altres. El que sí que sabem és que aquesta vernaccia va arribar a la Ligúria a través de les rutes comercials de la república de Gènova amb l'Orient, d'una manera especial amb les illes gregues de Xipre o de Creta. Posteriorment apareix la garnatxa negra i caldrà resoldre si es tracta d'una mutació de la vernaccia o d'una nova varietat. D'aquesta garnatxa negra els primers documents que hem trobat són dels segles XVI i XVII i són d'autors catalans. Un cas a part seria el cannonau, que tothom accepta que és sinònim de la garnatxa i fins fa poc molts autors afirmaven que el seu origen o bé era Catalunya o la península Ibèrica. Avui han sortit noves teories que diuen que la varietat és originària de Sardenya.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Vitis catalana: una eina per a documentar les varietats de ceps presents
           als territoris de parla catalana

    • Authors: Jordina Escala
      Abstract: Vitis Catalana és una eina de consulta en línia que vol agrupar les notícies sobre varietats de vinya catalanes que han aparegut al llarg de la història en documents de tipologia molt diversa. S'ha inspirat en el «Fitxer general de varietats de ceps» elaborat per l'historiador Emili Giralt i Raventós, del qual ha pres la idea i les gairebé quinze mil fitxes manuscrites que el conformen. El seu objectiu és facilitar l'estudi de les varietats tradicionals cultivades en els territoris de parla i cultura catalanes.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Característiques agronòmiques del conreu de la garnatxa negra

    • Authors: Agustí Villarroya i Serafini
      Abstract: En la comunicació es donen les dades agronòmiques següents sobre la garnatxa negra: la distribució mundial de la varietat, l'adaptació climàtica, l'adaptació topogràfica i edàfica, l'afinitat als portaempelts, el disseny de plantació, els sistemes de conducció, la poda, l'esporga en verd, la protecció fitosanitària i la maduració i la verema.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Repercussions del canvi climàtic en la qualitat del vi de garnatxa negra
           en les terres de Tarragona i el Priorat

    • Authors: Montserrat Nadal Roquet-Jalmar, Antoni Sánchez-Ortiz
      Abstract: L'augment de temperatures i la disminució de precipitacions en el nou escenari de canvi climàtic provoquen pèrdues de rendiments i de qualitat en el cultiu de la vinya. La garnatxa és una varietat catalana ben adaptada als episodis de sequera de la zona mediterrània; tanmateix, la producció i la composició del raïm en poden resultar perjudicats en anyades de clima sever. Cal remarcar els efectes negatius que implica l'augment de temperatura vers la síntesi de compostos fenòlics, decisius a l'hora de valorar la qualitat dels vins negres. Per tal d'avaluar les aptituds enològiques de la garnatxa i esbrinar l'efecte del terrer i la variabilitat climàtica es varen contrastar les dades de producció i composició fenòlica del raïm de garnatxa en diferents parcel·les del Priorat i de Tarragona durant dues anyades. Un primer objectiu (estudi A) fóra estudiar l'efecte del canvi climàtic en vinyes de topografia variable en la producció i la composició del raïm de garnatxa en la DOQ Priorat i en dues anyades de clima oposat (temperat respecte a càlid extrem en les anyades 2002 i 2003). Un segon estudi (estudi B) tractà d'avaluar l'efecte del canvi climàtic durant dues anyades càlides (2011 i 2012) en dos terrers distints: a la DO Tarragona i a la DOQ Priorat. Es varen determinar el rendiment i la maduració fenòlica, i a més, en el segon estudi, s'hi van afegir mesures de potencial hídric, es van obtenir els vins i es determinà la seva composició. L'anàlisi estadística de la variància (ANOVA) i el test de Tukey es van aplicar als resultats de cada parcel·la de l'assaig. A l'estudi A, es va observar que en anys càlids els antocians disminueixen en regió precoç; contràriament en anys temperats, els antocians són similars entre parcel·les exceptuant les zones de maduració tardana i en altitud, on la maduració resulta incompleta. Cal destacar la disminució apreciable d'antocians una setmana abans de la verema que té lloc només en zones primerenques. La topografia és la variable amb més influència sobre el rendiment; en terrasses superiors la collita de raïm resulta menor. L'efecte sever causat per l'increment de temperatures entre verol i maduració afecten la composició de la polpa, cosa que provoca una disjunció entre la maduresa de la polpa i la fenòlica de la pell. A l'estudi B, es va observar que els potencials hídrics més negatius s'enregistren a Tarragona (T), on les plantes gaudeixen d'una reserva més gran d'aigua en el sòl i transpiren més. La mida de la baia fou menor en 2012 on les temperatures es van incrementar consistentment al final de la maduració. Els sucres arriben a concentracions més elevades al Priorat (P). Els vins del Priorat mostren un índex de polifenols totals (IPT) més elevat, però menor concentració de tanins que a T. Únicament en el P el rendiment es veu fortament disminuït en anys secs.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Selecció clonal de la garnatxa negra

    • Authors: Carme Domingo i Gustems
      Abstract: En la comunicació s'introdueixen els termes d'ampelografia i ampelologia dels diferents tipus de garnatxa: garnatxa negra, garnatxa blanca, garnatxa roja i garnatxa peluda, així com la selecció clonal sobre el grup garnatxa realitzada per l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) en col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA); i s'exposen també els resultats.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Correlació entre territori i vins de garnatxa negra de la denominació
           d'origen Montsant i la denominació d'origen qualificada Priorat
           

    • Authors: Claustre Grau, M. Carme Masqué, Josep Valiente, Xoan Elorduy Vidal
      Abstract: El treball fa una introducció geogràfica de la DO Montsant i la DOQ Priorat, les subdivisions dels seus territoris i superfícies. L'objectiu és caracteritzar els tipus de sòls on hi ha garnatxa negra plantada i la metodologia utilitzada per a l'estudi, els resultats del qual no es consideren definitius.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Caracterització fenòlica i aromàtica de la garnatxa negra a la
           denominació d'origen Montsant. Estratègies enològiques per a la
           millora del color

    • Authors: Sergi de Lamo
      Abstract: L'evolució dels gustos dels consumidors i les exigències dels mercats internacionals porten a produir vins negres estructurats i amb colors vius i intensos. Per millorar el color dels vins de garnatxa negra cal implementar estratègies que permetin potenciar la presència de compostos fenòlics en el raïm i alhora desenvolupar els itineraris enològics més adequats per aprofitar al màxim el potencial fenòlic de la varietat. La garnatxa negra és una varietat amb alta tanicitat, de manera que es pot aprofitar el seu potencial fenòlic per posar a disposició dels antocians la màxima concentració de tanins possible i facilitar així la seva unió i en conseqüència l'estabilització del vi. De tota manera, resulta difícil fer coincidir al most la presència d'altes concentracions dels dos compostos. Els antocians i els tanins s'extreuen en la maceració de manera diferent: mentre que els antocians són extraïbles en medi aquós, el tanins difícilment s'extreuen sense la presència d'alcohol i elevades temperatures. L'objectiu de l'estudi és testar l'eficàcia, tant analíticament com sensorialment, de diferents tècniques enològiques per a la millora del color dels vins de garnatxa negra de la DO Montsant. Per a la realització de l'estudi s'han dut a terme vinificacions durant tres veremes consecutives (2011, 2012 i 2013). Es va estudiar l'evolució de la concentració dels tanins i l'índex de polifenols totals i antocians lliures i totals durant la vinificació. En el vi resultant es va dur a terme la caracterització química bàsica, fenòlica i aromàtica i l'anàlisi sensorial pel panel de tast.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Característiques sensorials de la garnatxa negra de la DOQ Priorat

    • Authors: Josep Maria Mateo Sanz, Joan Miquel Canals
      Abstract: El tractament estadístic de les dades de tast dels vins de la DOQ Priorat indica els principals trets dels vins de garnatxa negra d'aquesta DOQ, i mostra les aromes afruitades i el postgust com a trets característics. Diferencia clarament els vins segons l'origen varietal i en funció de la zona de producció. També s'observa una diferència anual. Es mostra un efecte sinèrgic entre la garnatxa negra i la carinyena o samsó.
      PubDate: 2017-04-05
       
  • Descriptors aromàtics i gustatius que identifiquen la garnatxa negra
           a Catalunya

    • Authors: Montserrat Nadal Roquet-Jalmar, Joan Ignasi Domènech
      Abstract: Amb la finalitat de caracteritzar el perfil sensorial de les garnatxes mediterrànies de la regió catalana, l'associació Terra de Garnatxes va proposar a l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) un projecte que plantejava aprofundir en el coneixement de les característiques dels vins de garnatxa atesa la qualitat inherent dels seus vins i el pes en hectàrees plantades existents a Catalunya. Un panel de tast format per un grup d'experts professionals de diferents àmbits: tècnics de la Generalitat i de la universitat, productors de garnatxa, enòlegs i sommeliers, va encarregar-se d'homogeneïtzar i unificar criteris entorn dels descriptors ja coneguts de les garnatxes blanca i negra. En aquest estudi es presenten els descriptors resultat del tast de disset vins de garnatxa negra pertanyents a sis denominacions d'origen catalanes. Resumint, en l'aroma dels vins de garnatxa negra predomina la fruita fresca i madura (vermella i negra) i la fruita seca confitada, seguida de notes mentolades, cítriques, minerals i presència de fruites seques (sovint, ametlles i avellanes). Pel que fa al gust són vins càlids, rodons, potents pel seu grau en alcohol, untuosos i elegants; persistents, amb tanins madurs, saborosos i amb un cert toc salí al final de boca.
      PubDate: 2017-04-05
       
 
 
JournalTOCs
School of Mathematical and Computer Sciences
Heriot-Watt University
Edinburgh, EH14 4AS, UK
Email: journaltocs@hw.ac.uk
Tel: +00 44 (0)131 4513762
Fax: +00 44 (0)131 4513327
 
Home (Search)
Subjects A-Z
Publishers A-Z
Customise
APIs
Your IP address: 54.224.11.137
 
About JournalTOCs
API
Help
News (blog, publications)
JournalTOCs on Twitter   JournalTOCs on Facebook

JournalTOCs © 2009-