Journal Cover
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
Number of Followers: 0  

  This is an Open Access Journal Open Access journal
ISSN (Print) 1130-4383 - ISSN (Online) 2013-9543
Published by Institut d'Estudis Catalans Homepage  [19 journals]
  • Relatar l’esdevingut com a invenció

    • Authors: Manuel García-Carpintero
      Abstract: Aquest assaig examina la qüestió de si podem adquirir coneixement de la ficció. La seva tesi principal és una resposta afirmativa, però matisada, a aquesta pregunta. Es basa en una explicació de la distinció ficció / no ficció que he defensat en altres publicacions. La no ficció narrativa consisteix en un nucli assertòric – un acte de parla governat per la norma que requereix veritat per a la seva correcció. La ficció consisteix en un nucli de fer com si – actes de parla no governats per la norma que requereix veritat per a la seva correcció, si no per la que requereix, per a la correcció, que es convidi a actes imaginatius interessants. Aquesta postura és compatible amb que les ficcions involucrin veritats i permetin l’adquisició de coneixement, almenys en dos sentits. En primer lloc, com altres actes de parla (per exemple, les preguntes retòriques), els actes creadors de ficció poden expressar indirectament assercions. En segon lloc, però no menys important, les ficcions poden asseverar fets sobre el temps, el lloc o els personatges que les formen. Presento i discuteixo exemples il·lustratius del primer tipus a Expiació, de McEwan, i Negra espalda del tiempo, de Marías, els quals, afirmo, indirectament fan assercions precisament sobre el tema d’aquest article.Paraules clau: Ficció, asserció, actes de parla, cognitivisme estètic
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
  • Notes sobre l’experiència contemporània del temps

    • Authors: Fina Birulés
      Abstract: Darrerament s’ha parlat de crisi en l’experiència contemporània del temps. Aquest article s’acosta reflexivament a la hipòtesi del final del règim modern d’historicitat de l’historiador François Hartog i a partir d’aquí tracta dues qüestions que s’han anat perfilant de manera simultània a aquesta crisi: a/ l’estatut de l’actual gir subjectiu, en particular de la figura del testimoni i /b/ la pregunta al voltant de com establir una nova relació amb el passat, un cop el futur ha deixat d’acomplir el seu paper com a potència simbòlica d’orientació en el present.Paraules clau: temps històric; gir subjectiu; testimoni; règims d’historicitat; R. Koselleck; F. Hartog.
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
  • En el llindar de la Filosofia de Josep Maria Capdevila, un projecte entre
           d’altres projectes

    • Authors: Joan Cortada Hortalà
      Abstract: En aquest article apuntem alguns dels principis filosòfics de la rica producció intel·lectual de Josep Maria Capdevila i presentem un dels seus treballs, l’intitulat En el llindar de la filosofia. Correspondència amb Maurici Serrahima, de l’any 1961, com un projecte més entre altres projectes, que recapitulen la voluntat que l’autor va tenir de revisar la pròpia obra i delimitar els distints punts de partida filosòfics, ètics o polítics i socials, que van fonamentar els seus escrits. Aquest «projecte» restà, però, com a obra inacabada que algun dia caldria revisar i estudiar.Paraules clau. Noucentisme; món ideològic; món cultural; aristotelisme i tomisme;
      principis filosòfics; realisme; humanisme; recepció mediàtica; diàleg epistolar
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
  • Es pot aprendre a fer fenomenologia?

    • Authors: Lester Embree
      Abstract: -
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
  • Una estranya aparició. La qüestió inicial i l’inici de la qüestió
           socràtica al Protàgoras de Plató

    • Authors: Àngel Pascual Martín
      Abstract: En les línies següents analitzem dramàticament la compareixença sobtada de Sòcrates a l’entrada en escena del Protàgoras, tal com vindria immediatament indicada per la qüestió inicial: «D’on apareixes, Sòcrates?» (309a1). El diàleg obre amb l’exclamació d’un personatge que, en adonar-se de l’adveniment socràtic, s’hi adreça amb certa incredulitat per preguntar-li per l’origen, els motius i les circumstàncies de la seva aparició. La curiositat i les sospites aixecades per l’estranyesa de l’ocasió reclamen l’aclariment i l’explicació de Sòcrates sobre els afers que l’ocupen a la ciutat; en altres paraules, Sòcrates es troba davant la necessitat de desfer-se de les males aparences i de presentar obertament el seu servei als seus conciutadans. Tot plegat, situat dramàticament sobre el 433 a. C., en el moment just en què Sòcrates començaria a concórrer la prometedora joventut d’Atenes, quan la ciutat forjada per Pèricles es troba en el seu esplendor, i a la vegada al llindar del seu declivi, adquireix una especial significació, i ens duu a llegir el Protàgoras com una retrospectiva dels inicis de la qüestió sobre la bondat de l’activitat de Sòcrates a la ciutat. Paraules clau: Plató; Protàgoras; Sòcrates; escena inicial; primeres paraules.
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
  • L’ànima sense gruix de Menó: Estudi de A Commentary on Plato’s Meno,
           de Jacob Klein

    • Authors: Maria Arquer Cortés
      Abstract: Aquest article condensa les observacions de Klein sobre una de les qüestions centrals que aborda el seu comentari del Menó platònic, a saber, la tara particular de la memòria de Menó que el fa incapaç no tan sols d’assolir el coneixement sinó fins i tot d’emprendre la recerca.Paraules clau: Jacob Klein; Menó; Plató; coneixement; dialèctica; memòria; anàlisi
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
  • Fedre: dramatis persona

    • Authors: Jonathan Lavilla de Lera
      Abstract: Aquest article ofereix una anàlisi del personatge dels diàlegs platònics Fedre. Per fer això, es reflexiona sobre els trets fonamentals que es donen sobre ell als tres diàlegs en què és esmentat, i. e. al Protàgoras, al Convit i al Fedre. L’objectiu d’aquestes consideracions és assolir una comprensió curosa del rol que representa aquest personatge al Corpus, per tal de poder interpretar millor el Convit, però, sobretot, el diàleg que porta el seu nom.Paraules clau: Plató; Fedre; Convit; dialèctica.
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
  • Dramatúrgies al servei de la cura de l’ànima: Plató, Jan Patočka,
           Václav Havel

    • Authors: Jordi Casasampera Fernández
      Abstract: Aquest article vol mostrar la relació entre Plató, Jan Patočka i Václav Havel a través de la noció patočkiana de cura de l’ànima (péče o duši) i del platonisme que s’hi vincula, tot fixant-nos en la manera com aquesta cura és expressada gràcies a la forma dramàtica en les obres de Plató –particularment en el Gòrgias– i en els drames vaněkians de Havel (1975-78). A partir d’aquí s’analitzarà la genealogia del projecte patočkià d’un platonisme negatiu en les lliçons universitàries de 1947-49 sobre Sòcrates i Plató i es posarà en relació amb elements fenomenològics i dramàtics presents en el mateix pensament de Patočka. Això ens durà a la noció d’una fenomenologia dramàtica de l’élenkhos en la theoría de Patočka i en el théatron de Plató i de Havel.Paraules clau: Plató; Jan Patočka; Václav Havel; cura de l’ànima; platonisme negatiu;
      fenomenologia dramàtica.
      PubDate: 2017-01-11
      Issue No: Vol. 0 (2017)
       
 
 
JournalTOCs
School of Mathematical and Computer Sciences
Heriot-Watt University
Edinburgh, EH14 4AS, UK
Email: journaltocs@hw.ac.uk
Tel: +00 44 (0)131 4513762
Fax: +00 44 (0)131 4513327
 
Home (Search)
Subjects A-Z
Publishers A-Z
Customise
APIs
Your IP address: 54.162.159.33
 
About JournalTOCs
API
Help
News (blog, publications)
JournalTOCs on Twitter   JournalTOCs on Facebook

JournalTOCs © 2009-