for Journals by Title or ISSN
for Articles by Keywords
help
Similar Journals
Journal Cover
Llengua & Literatura
Number of Followers: 0  

  This is an Open Access Journal Open Access journal
ISSN (Print) 0213-6554 - ISSN (Online) 2013-9527
Published by Institut d'Estudis Catalans Homepage  [19 journals]
  • Les informacions de Muntaner sobre pobles i ètnies a la secció grega de
           la Crònica

    • Authors: Jordi Redondo
      Abstract: A la Crònica de Ramon Muntaner hi ha una diversitat de gèneres literaris, entre els quals el de la crònica de viatges destaca per la seua novetat a l’època. L’article tracta dels continguts etnogràfics inclosos a la secció grega de l’obra. Una primera tasca consisteix a situar l’obra dins del seu context literari, amb una breu síntesi de les característiques de les obres historiogràfiques centrades en aspectes etno- i antropològics. Tot seguit, passem a exposar els punts de contacte de l’autor amb aquesta perspectiva, que era aliena als objectius dels cronistes precedents. Finalment, procedim a destriar el perfil etnogràfic d’aquells passatges que l’exemplifiquen, a partir d’un corpus concret dins la Crònica, el de la secció grega.
      Paraules clau: Muntaner, Crònica, historiografia, etnocentrisme antropològic, contrast
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • La tradició textual d’Ausiàs March en els manuscrits ALM: aportació a
           un nou stemma codicum

    • Authors: Francesc J. Gómez
      Abstract: Aquest article estudia en profunditat l’estreta relació dels testimonis barcelonins ALM de la poesia de March des d’una perspectiva codicològica i ecdòtica. La majoria dels poemes compartits pels testimonis AL davallen d’un antecedent comú, consistent en una antologia (λ) d’unes quaranta peces conforme a l’ordre canònic. Aquesta antologia, emparentada amb el cançoner de Nova York (N), no fou l’única font dels testimonis ALM, que presenten altres indicis de relació amb el cançoner de Saragossa (H): un subarquetip κ per als poemes 92-100 del cançoner de París (A) i un altre subarquetip μ per a un petit grup de poemes restants de ALM, entre els quals es detecten vestigis de tradició extravagant. Una anàlisi d’aquesta mena porta a suggerir algunes importants correccions als stemmata codicum d’Amadeu Pagès i Robert Archer.
      Paraules clau: Ausiàs March, tradició textual, antologia λ, stemma codicum
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • Apunts sobre Rafel Andrada, presumpte autor del «Sermó de la invenció
           de la creu»

    • Authors: Joan Giner Monfort
      Abstract: El «Sermó de la invenció de la creu», atribuït a Rafel Andrada, ha suscitat interpretacions divergents entre els estudiosos, especialment sobre la finalitat, moralitzant o humorística. El fet de no conéixer res sobre la identitat del suposat autor ha afavorit aquests dubtes. L’article confirma l’existència de Rafel Andrada amb dades abundants que permeten conéixer la seua professió religiosa, detalls sobre la seua família o sobre la relació amb Dénia i Gata, els dos pobles que s’esmenten en el sermó. Tot i això, l’aparició d’un altre text torna a plantejar incògnites sobre qui l’ha posat per escrit i amb quina finalitat ho ha fet.
      Paraules clau: sermó, Rafel Andrada, literatura popular, literatura religiosa, literatura catalana del segle XVII
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • La pervivència de la postmemòria en la narrativa hispànica actual: Un
           home que se’n va de Vicenç Villatoro i El monarca de las sombras de
           Javier Cercas

    • Authors: Joaquim Universitat d’Alacant
      Abstract: El concepte de postmemòria, encunyat per Marian Hirsch, al·ludeix al procés d’elaboració de la memòria traumàtica de l’Holocaust per part de les generacions posteriors. Aquest concepte ha demostrat ser d’una gran eficàcia analítica, aplicant-se en àmbits diferents, com les dictadures Sud-americanes o la guerra civil espanyola. En aquest paper volem aplicar-lo a dues obres recents produïdes en el marc del polisistema literari hispànic. Una, procedent del sistema català —Un home que se’n va (2014), de Vicenç Villatoro—, i una altra del sistema castellà —El monarca de las sombras (2017), de Javier Cercas. Tots dos són autors pertanyents a la generació dels nets dels que van patir directament l’efecte de la guerra civil espanyola i la posterior dictadura. Aspectes fonamentals de la postmemòria, com ara la necessitat de maduració del trauma heretat, la seua mediació i manipulació artística o la instrumentalització de les fotografies com a mitjà de projecció emocional i de reconeixement del passat, hi ocupen un lloc rellevant. La manera com les recreacions literàries dels autors estudiats subjectivitzen els llocs de memòria dels avantpassats ens parla de la capacitat de la literatura per a sublimar artísticament una herència traumàtica per a possibilitar, així, la seua assimilació.
      Paraules clau: postmemòria, polisistema hispànic, memòria històrica, llocs de memòria, Vicenç Villatoro, Javier Cercas
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • Ressenyes i notes crítiques

    • Authors: Varios Autors
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • Any Prudenci i Aurora Bertrana: més enllà de
           l’efemèride

    • Authors: Oriol Ponsatí-Murlà
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • L’Any Palau i Fabre

    • Authors: Manuel Guerrero Brullet
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • L’Any Fabra 2018 (I)

    • Authors: Jordi Ginebra
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • Joaquim Capdevila en el record

    • Authors: Sebastià Serrano Farrera
      PubDate: 2019-06-11
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
  • Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal
           televisiu

    • Authors: Amanda Ulldemolins-Subirats
      Abstract: El pes econòmic, polític, cultural i demogràfic de Barcelona, en territori del bloc oriental, contribueix al fet que es vincule el català central amb l’única varietat apta per a tots els registres, amb l’estàndard, i que es relegue l’occidental a un dialecte limitat a usos informals. Consegüentment, les poques ocasions que podem sentir els dialectes occidentals en un registre formal i per televisió —recordem que la presència de veus occidentals en sèries i pel·lícules és baixa o inexistent— és a través dels corresponsals situats a l’àrea occidental i dels periodistes que, des de la zona central, informen sobre notícies d’àmbit més general. Per tant, el fet que hi haja, d’una banda, des dels inicis de TV3, poques veus occidentals i, de l’altra, que el model planificat occidental no s’haja estès entre els ensenyants, té com a conseqüència que, a hores d’ara, l’estàndard oral difós per periodistes d’aquella zona dialectal tinga trets fonètics i morfològics orientals. En el següent article abordem aquesta qüestió amb l’estudi del model de llengua de sis periodistes occidentals que participen en els Telenotícies de TV3.
      Paraules clau: estàndard oral, mitjans de comunicació, occidental, nord-occidental, tortosí, valencià
      PubDate: 2019-06-07
      Issue No: Vol. 0 (2019)
       
 
 
JournalTOCs
School of Mathematical and Computer Sciences
Heriot-Watt University
Edinburgh, EH14 4AS, UK
Email: journaltocs@hw.ac.uk
Tel: +00 44 (0)131 4513762
Fax: +00 44 (0)131 4513327
 
Home (Search)
Subjects A-Z
Publishers A-Z
Customise
APIs
Your IP address: 18.207.134.98
 
About JournalTOCs
API
Help
News (blog, publications)
JournalTOCs on Twitter   JournalTOCs on Facebook

JournalTOCs © 2009-